Jordi Benaiges, pare de la Laura, és un altre bon amic del Club de Lectura. Ens va fer un suggeriment d'aquells que et fan creure en la predestinació i que les casualitats no existeixen. Ara ja fa un mes que l'equip impulsor d'aquest club vam estar valorant molt seriosament el Peix de Gat d'en Jordi Tiñena. Aquest fet, i la sensacional aportació d'en Jordi Benaiges, ens fan creure que tenim un magnífic candidat pel club entre mans. Gràcies Jordi per la teva aportació i benvingut al Club.
Des de fa temps tinc el costum, i ho recomano, de llegir les obres que els docents fan treballar als alumnes. Ara fa tres cursos, a 4rt d'ESO, a l'institut li van fer llegir al meu fill gran la novel·la que em va frapar i us proposo ara.
Llenguatge viu, directe i actual. Us acurat de col·loquialismes relatius a l'indret mariner on es desenvolupa i que per cert tots coneixem. Personatges molt ben definits en les seves grandeses i misèries. Secrets mai confessats. Salts temporals que dinamitzen la narració.
L'obra s'inicia el 20N de 1975 -recordeu la data?- amb l'incendi purificador d'una barca de pesca que desencadena una espiral de conseqüències i acaba el 23F de 1981 -i aquesta? us sona també?-.
Un escriptor pregunta sobre una antiga història a dos vells protagonistes de la mateixa. Els records d'aquests reviuen uns fets mai oblidats barrejant successos de la post-guerra espanyola. En ells una trencadissa de personatges secundaris envolten els principals complementant-los i donant-los-hi sentit.
Vencedors i vençuts -a qui el decurs del relat confereix llur veritable dimensió- de la guerra civil passegen les seves misèries pel nostre Serrallo -aquest és el barri on tot succeeix- que només abandonen de tant en tant per pujar a la Rambla i els seus voltants.
El lector veu a les pàgines del llibre fotografies, estampes clares dels llocs i de la gent, com en una col·lecció de la nissaga Chinchilla. Una narració que magistralment podria reviure al cinema de la mà de Jesús Monllaó.
El llibre, no l'he oblidat pas, es diu PEIX DE GAT. L'autor, en JORDI TIÑENA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada