Pujant per les escales entre els núvols, en aquell tan gran, a l'esquerra, veig la teva taula.
És de vidre i brilla.
Allà, assegut, estàs tu, escrivint amb una gran ploma de plata.
Segurament escrius sobre els batecs dels cors o sobre la remor de les ones del mar, qui sap?
Ara el temps et pertany i pots mirar orgullós abaix,
perquè descobriràs que el teu petit llegat encara perdura.
No t'he conegut en vida però t'espero aviat conèixer amb Peix de gat.
Des d'aquí només vull dir-te que tinguis un bon viatge a l'eternitat,
... i tranquil, que tots nosaltres et seguirem encara que de moment no tenim cap pressa.
Una abraçada mestre Tiñena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada