15. A mi no em va agradar "La Llibreria", una opinió de Joan Abentín

Hola amics i amigues del Club! Voldria ser sincer i ho seré. 

El bon company Albert Vilaró va suggerir-me aquest llibre per a formar part de la primera selecció de títols pel nou club de lectura per a pares i mares de l'escola. D'entrada sóc un gran lector de literatura anglesa, i, per tant, per aquí ja anàvem bé. Una traducció força correcta al català en una edició immaculada completaven la proposta de forma molt llaminera. Bé, el cas és que el marc geogràfic de la història ens trasllada al típic poble coster britànic, més escaient al meu gust personal és impossible. La protagonista de la història pretén obrir una llibreria en un lloc on l'oferta literària és nul·la, de manera que sembla una bona opció de negoci i de vida. Allà es trobarà que l'ambient que l'envolta serà més hostil de l'esperat, des del mateix espai físic (una antiga casa amb "esperit" inclòs), i un insospitat rebuig social que farà que les possibilitats de tirar endavant el projecte siguin d'allò més complicades. Sincerament reconec que m'ha sorprès i m'ha agradat el final. Avaluant una mica la història, penso que el retrat que es fa de la societat d'aquell poble és com un microcosmos que reflecteix la gran societat humana. Sovint els anhels de supervivència personal o el fet d'assolir els objectius que ens plantegem a la vida necessiten la complicitat de la resta de la humanitat. 

Però, amb sinceritat i amb la mà al cor, ...m'ha agradat el llibre? La veritat, no massa. El motiu? Potser no és el meu estil  de lectura actual, i el vaig trobar especialment lent. I com us deia, si un llibre no t'atrapa, doncs no passa res! Per tant, i malgrat que em sap greu dir-ho, a mi no em va agradar La Llibreria. 

14. Tocats pel foc, narrativa fascinant d'un dels grans. Opinió a cura de Joan Moncusí

El primer cop que vaig escoltar les paraules Club de Lectura de l'escola, així, tot juntetes, van sortir de la persona que ara ens envia la seva opinió sobre Tocats pel foc de Manuel de Pedrolo. En efecte, en Joan Moncusí, pare dels bessons Joan i Bernat i del més jove Marçal, és també membre actiu de la Colla Gegantera del Col·legi i, sobretot, una gran persona. De les converses que pren el vent, algunes queden en la memòria, i com aquell qui no vol, poden convertir-se en grans projectes com aquest. Gràcies Joan i benvingut!

Recomanable, molt recomanable... gairebé imprescindible (?)

Aquest llibre retrata la Barcelona pobra de les barraques de mitjans de segle passat. Novel·la de caràcter revolucionari, va ser escrita fa gairebé 60 anys, l'any 1959, però no va poder ser publicada fins el 1976. Una dada, aquesta, que fa olorar el que potser ens hi trobarem: idees sobre la propietat, la persona, les llibertats; comunista per la censura d'aquells dies, anti-sistema en els nostres dies. L'autor, penso que de forma prodigiosa, ho redueix tot a un espai, la barraca; un mateix moment del dia, els sopars i cinc personatges (més un d'accessori). L'Ange, un dels cinc, els canviarà la vida per sempre...

Narrativa fascinant d'un dels grans. Tan gran com poc reconegut...

Gràcies al Club de Lectura per recordar-nos que Pedrolo és molt més que un "Mecanoscrit".

Recomanació 5: Les filles de Hanna, un suggeriment de Montse Gironés

Us indico un llibre que a mi me'l van regalar i la veritat és que el tinc fet un nyap de tant i tant que me l'he llegit: Les filles de Hanna, de Marianne Fredriksson. 

És la novel·la més famosa d'aquesta escriptora i em sembla que també va ser una periodista sueca. És la història de tres èpoques representades a través de tres dones: l'àvia, la mare i la filla. La filla, a través d'uns diaris i unes fotografies de família, fa un viatge cap al passat on va desgranant la seva identitat, que a més l'ajuda a solventar els seus propis problemes.

Recomanació 4: L'Illa de Tres Taronges, un suggeriment de Meritxell Cardona

Doncs jo voldria recomanar un llibre, tot i que en realitat són tres, aquest que vull recomanar és el primer llibre d'una trilogia.

Es diu L'Illa de les Tres taronges de Jaume Fuster.- Forma part de la Crònica del Món Conegut i forma part també de la poca literatura de fantasia en català que hi ha pel món.

Tracta de finals de l'època fosca i són les aventures d'un soldat de fortuna anomenat Roger d'Adià i el seu criat Poncet que, juntament amb un poeta, una princesa, un monjo i un misteriós viatger tindran moltes aventures plenes de màgia, de coratge i d'amistat. També hi surt una sirena, un drac malèfic, una estranya raça de bandolers i fins i tot gent que prové de llunyanes terres orientals.

Aquest món no és del tot inventat doncs en realitat parla de les illes Balears. Al segon llibre L'anell de Ferro parla en realitat del principat i l'últim llibre El Jardí de les Palmeres parla dels Països Valencians, però sempre encoberts amb el món de fantasia que ha creat Jaume Fuster.

He de dir que l'Illa de les tres Taronges és un llibre que t'enganxa des de la primera plana fins l'última, tot i que sigui d'un gènere, la fantasia, que sol agradar poc. De totes maneres com que es va posar molt de moda Els senyor dels anells crec que gosaria dir que va molt amb aquesta línia.

Tu proposes, nosaltres llegim! Les tres recomanacions de la Noèlia Sergio

La primera reflexió que vam fer després de presentar les quatre propostes d'enguany va ser: ens hem deixat algun gènere important?

La resposta va ser: SÍ, el misteri, la intriga, el thriller...

Per aquest motiu, ens vam començar a moure i li vam demanar a la Noèlia Sergio, mare de la Núria i del Martí Salabarnarda, que ens recomanés alguna coseta d'aquest gènere...

I ella, ben amable com sempre, ens va donar tres títols.

Comencem, doncs, la recerca del cinquè títol de la nostra proposta literària! Gràcies Noèlia i esperem rebre més suggeriments, de novel·la de misteri o del que vosaltres vulgueu!

- Després de l'èxit de la Veritat sobre el cas Harry Quebert, vaig agafar El llibre dels Baltimore del Joël Dicker amb una mica de desconfiança, però la veritat és que no em va decebre. La intriga és saber què va passar en el passat i veure com les peces del trencaclosques que et van presentant de mica en mica encaixen.

- Irène de Pierre Lemaitre. És el primer de la sèrie. És una història típica d'assassí-policia-investigació, però ni el protagonista ni la història són tan típiques. Miro de fugir de les històries amb descripcions molt macabres, però a vegades te les trobes quan ja estàs enganxada com passa en aquesta; de totes maneres val la pena.

- Ulls de gel de la Carolina Solé. Ambientada a la Cerdanya, a banda de la investigació principal hi ha una història personal entre personatges que li dóna més suc a l'argument.

13. Una lectora poc corrent, a cura de Jaume Sanchis

Jaume Sanchis Cugat, jubilat i de 73 anys, és l'avi de la Berta i de la Marina Pelicano. Gran amant de l'esport, en Jaume ens explicava aquesta setmana que quan era (una mica) més jove va arribar a córrer més de 20 maratons i unes 40 mitges maratons. I és que ja ens agradaria a més d'un de nosaltres poder presumir d'un currículum semblant! Bé, des del club de lectura volem agrair i donar la benvinguda al Jaume i esperem que s'animi a llegir alguna altra de les nostres propostes. 
Què t'ha semblat aquest llibre Jaume?

En Jaume ha estat sincer i ens comenta que Una lectora poc corrent no li ha agradat massa, ja que l'ha trobat una mica repetitiu. Com a fet positiu creu que quan la reina comença a llegir, ella sent la necessitat de continuar llegint per poder aprendre moltes altres coses. La reina deixa de banda l'estricta organització anglesa per a submergir-se en la lectura i aquest fet mostra com la gent del seu voltant es pensen que s'ha begut l'enteniment. A través dels llibres que llegeix la reina, els lectors tenen la possibilitat de conèixer altres autors importants.

12. Una lectora poc corrent, opinió a cura d'Albert Vilaró

Albert Vilaró, pare del Lluc i del Jan, ja ens envia la seva segona ressenya, aquest cop sobre Una lectora poc corrent d'Alan Bennett. Gràcies Albert i anem a veure què ens expliques!

Aquest llibre d'unes 90 pàgines és de lectura fàcil que l'acabes d'una tacada. Te el seu punt irònic i divertit.El títol ja ho diu tot, una lectora poc corrent, ja que es refereix al personatge principal la reina Isabel II d'Anglaterra. A mesura que vas avançant  la lectura del llibre veus com els hàbits i el dia a dia del personatge principal va canviant per culpa dels llibres. Cal destacar els diferents noms d'escriptors i escriptores reals que surten al llarg del llibre.

M'agradaria citar textualment una part del llibre.

"ELS LLIBRES NO TENEN RES A VEURE AMB EL FET DE PASSAR EL TEMPS. TENEN A VEURE AMB ALTRES VIDES. ALTRES MONS".

El que també va descobrir era que un llibre menava cap a un altre llibre, que se li obrien portes a tot arreu on mirés i que els dies no eren prou llargs per poder llegir tot el que volia llegir.

Per últim m'atreviria a dir que al final veiem com la reina es va humanitzant amb el procés de la lectura de llibres. 

11. Tocats pel foc. Brutal. Necessari. Vigent. Una opinió de Joan Abentín

Joan Abentín és mestre de l'escola i popularment conegut entre els alumnes com "el de teatre", malgrat que també imparteix altres matèries. Molt content i orgullós de formar part de l'equip que impulsa aquest projecte, és un entusiasta de Manuel de Pedrolo i de la literatura en general.

Pedrolo va ser una de les meves lectures de capçalera en els anys inicials de la meva vida literària i sento que llegir-lo de nou és necessari i absolutament entranyable. En aquesta ocasió la trama s'esdevé en una barraca prop de la ciutat de Barcelona on malviuen un matrimoni amb la seva filla de 21 anys. Arriba un estrany i misteriós "intel·lectual" amb el que inicien tot un seguit de converses de sobretaula que provoquen una profunda reflexió en el lector i en els altres personatges. Allà on hi havia por i resignació, el nouvingut plantarà la llavor de l'esperança i del compromís. Quina passada de llibre i quina actualitat tan notòria que encara té el text d'en Pedrolo. La noia viu resignada en un lloc sense futur, la seva vida ha perdut el sentit i la simple supervivència esdevé l'únic objectiu del seu present. La societat adormida és còmplice i responsable de la injustícia que viu, i per tant, ella, en tant que forma part de la mateixa societat, també és responsable de la seva pròpia misèria. Brutal. Necessari. Vigent. 
«L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes… Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.»

10. La llibreria, una opinió a cura de Núria Comas

Núria Comas, mare de l'Adrià Pallejà de 5è curs de Primària, és una gran lectora que ja des del curs passat porta col·laborant en les nostres iniciatives d'impuls a la lectura. Ens comentava que La Llibreria ha estat un llibre que l'ha fet reflexionar, un fet que ens alegra molt, i més ara que ha decidit compartir amb nosaltres la seva opinió.

Vaig triar La llibreria de la Penelope Fitzgerald guiant-me bàsicament pel títol. Els llibres, llibreries, biblioteques... m'atrauen, i els llibres que parlen sobre llibres i sobre la lectura em fascinen! Així que m'hi vaig llançar de cap. Me l'he acabat fa poques hores, i encara tinc la Florence Green al cervell i al cor, quan al final del llibre abandona el seu poble. Quin final! Potser hauria estat bé que hagués baixat una mena d'àngel Sant Gabriel, com als Pastorets nadalencs, per derrotar el mal i fer vèncer la bondat!

M'ho he passat molt bé llegint-lo, m'he alegrat quan la Florence aconsegueix obrir la llibreria, he rigut amb l'èxit de vendes d'una novel·la una mica "fresca", i m'he enrabiat amb les conxorxes d'un grup de veïns impresentables. I m'hauria encantat poder-me passejar per la llibreria d'Old House! 

Ha estat una lectura fantàstica i estic molt contenta d'haver-la descobert gràcies al Club!

9. Una lectora poc corrent, novel.la del prolífic Alan Bennet. Un article escrit per Josep Maria Gomis.

Josep Maria Gomis és l'avi d'en Pol i de l'Aina Español, alcoverenc, tarragoní d'adopció i home de cultura que també s'ha inscrit al nostre Club. En Josep Maria ens ha escrit un interessantíssim article sobre el llibre Una lectora poc corrent. Moltes gràcies i benvingut!

Novel·la molt ben treballada i amb un esperit de síntesi (és molt curteta). Molt pedagògica.

Amb un humor anglès –com l’autor, que és també actor—descriu molt bé les interioritats del poder i la feina (si ho podem anomenar d’aquesta manera) de la monarquia anglesa, però que, de fet, podríem veure-hi reflectida qualsevol monarquia.

Poc afavoriríem la lectura si ens quedéssim només en la superficialitat dels diàlegs i en la, més que fàcil, lectura de la novel·la.

Podríem dir que és ciència ficció?

En tota l’obra hi ha una crítica molt directe, mordaç i punyent  al comportament de la monarquia anglesa. I estic segur que l’autor en fa una adaptació, potser veient les diferents monarquies. Però a la vegada hi ha una reflexió, crec que molt interessant i profunda, de les relacions que es poden establir entre les persones pel fet de tenir un llibre a les mans.  Un llibre, sinònim de cultura, que te'l pot donar una persona considerada “de baixa categoria”. O bé la nosa que això pot fer a persones que estan al voltant de la casa reial. Una lliçó d’humanitat a una persona que pel seu càrrec, està per damunt del bé i del mal (com la mateixa reina ens descobreix), i que aquesta faceta de lectora li pot fer canviar la vida.   

…també als del seu voltant…

A vegades ens quedem en la simplicitat del text. I crec que aquesta novel·la ens fa pensar una mica…

Per descomptat la recomanaria a tothom.

8. La Llibreria, l'opinió de la Montse Gironés

Montse Gironés és la mare d'en Pau i de la Cèlia Juanpere i treballa a l'administració de l'escola. També és una gran lectora i ens encanta que s'hagi decidit a participar al nostre club. Ens comenta que està molt contenta de formar-hi part i poder gaudir de diverses opinions, un fet que per a ella sempre és enriquidor.

La Llibreria ha estat un llibre que he intentat llegir sense tenir en compte els perjudicis que porta només en el moment d'agafar-lo. Sembla que és un llibre que ja ens tingui d'agradar només pel fet de que s'ha escollit per fer-hi una pel·lícula.

Un llibre lineal que sembla que no passi res, tot i que la protagonista sí que porta moltes emocions dins. Un final on vaig riure molt per la situació tan peculiar en què s'acaba trobant la protagonista. I va ser un final en el qual em van venir ganes de tornar-lo a començar. Crec que és un llibre per fer-hi una segona i tercera lectura ja que quant arribes al final te n'adones que pel camí t'has deixat moltíssimes coses a sentir.

7. Te esperaré toda mi vida, opinió a cura de Núria Musté

Núria Musté és una excel·lent mestra de l'escola i una apassionada lectora de novel·les romàntiques. Ha necessitat menys d'un cap de setmana per a devorar Te esperaré toda la vida, de Megan Maxwell. A més a més, posa a disposició del Club un parell d'exemplars més d'aquesta autora per si us fa gràcia llegir-ne un altre.

Núria, què t'ha semblat aquesta història?

El llenguatge planer i ocurrent de Megan Maxwell m'encanten. Es tracta d'una nova història per als que creiem en l'amor i ens agrada acabar una lectura amb un somriure. Divertida, emotiva i llegida en un obrir i tancar d'ulls. Una novel·la sense cap més pretensió que la de fer-nos gaudir d'un conte de fades ple de romanticisme. Si voleu llegir-ne algun més, poseu-vos en contacte amb l'escola, ja que podreu també gaudir de Te lo dije i Niyomismalosé.
Si voleu llegir més històries de la Megan Maxwell, escriviu al nostre correu i sense cap problema us els deixem!