El primer cop que vaig escoltar les paraules Club de Lectura de l'escola, així, tot juntetes, van sortir de la persona que ara ens envia la seva opinió sobre Tocats pel foc de Manuel de Pedrolo. En efecte, en Joan Moncusí, pare dels bessons Joan i Bernat i del més jove Marçal, és també membre actiu de la Colla Gegantera del Col·legi i, sobretot, una gran persona. De les converses que pren el vent, algunes queden en la memòria, i com aquell qui no vol, poden convertir-se en grans projectes com aquest. Gràcies Joan i benvingut!
Recomanable, molt recomanable... gairebé imprescindible (?)
Aquest llibre retrata la Barcelona pobra de les barraques de mitjans de segle passat. Novel·la de caràcter revolucionari, va ser escrita fa gairebé 60 anys, l'any 1959, però no va poder ser publicada fins el 1976. Una dada, aquesta, que fa olorar el que potser ens hi trobarem: idees sobre la propietat, la persona, les llibertats; comunista per la censura d'aquells dies, anti-sistema en els nostres dies. L'autor, penso que de forma prodigiosa, ho redueix tot a un espai, la barraca; un mateix moment del dia, els sopars i cinc personatges (més un d'accessori). L'Ange, un dels cinc, els canviarà la vida per sempre...
Narrativa fascinant d'un dels grans. Tan gran com poc reconegut...
Gràcies al Club de Lectura per recordar-nos que Pedrolo és molt més que un "Mecanoscrit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada