L'obra ambientada al Pallars nadiu de l'autora transcorre durant la primera meitat del segle passat. Narra la vida de Conxa situada gairebé en la seva totalitat a l'univers rural d'aquella època fins el seu trasllat a Barcelona en la part final de la seva vida. A través d'ella veiem com de petita els seus pares la lliuren a uns oncles sense descendència residents en un altre poblet per tal d'alliberar-se de càrregues econòmiques. El fet li comporta la readaptació a un nou entorn, el descobriment de l'amor, el matrimoni, l'arribada dels fills i l'estroncament de totes les perspectives a conseqüència de la guerra civil i la post-guerra.
Es tracta d'una narració lineal en primera persona on l'autora a través d'un relat simple, un llenguatge exquisit, absència de diàlegs, un to íntim i personal més propi d'un diari, una narració impecable culta i delicada inserida d'expressions rurals, realitza una fotografia del món, la societat i la vida de pagès en els anys convulsos de la fi de la república, la guerra civil i el franquisme. Una forma de viure que en les pàgines finals té el seu contrapunt en l'esbós dur de la vida a ciutat, concretament Barcelona, on la protagonista ha de viure els seus darrers anys. Dir també que la novel·la va obtenir els premis Joaquim Ruyra (1984) i Joan Crexells (1985).
El tractament íntim i personal que Maria Barbal imprimeix al relat em va recordar enormement "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda de la qual sembla nodrir-se. Fins i tot es podria dir que Conxa és l'ànima bessona de Colometa a qui uneix la resistència pel viure i l'acceptació dels esdeveniments, a part d'unes circumstàncies gairebé similars. Un reflex d'això el tenim en la frase que pronuncia la protagonista "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera". Un tret afegit a destacar, com en tantes altres obres amb rerefons social, és allò que alguns anomenen intra-història entesa com el fer palès als ulls de tothom la vida quotidiana de persones anònimes en contraposició a la història tradicional, fets i successos que solen sacsejar el món.
El Club de Lectura de Dominiques va néixer fa tres anys a partir d'un projecte d'impuls de la lectura anomenat Les Mil Lectures i que es va desenvolupar a Primària durant el curs 2016-17. El projecte pretenia aconseguir 1.000 ressenyes de llibres i penjar-les en un blog virtual que podeu consultar clicant aquí. 
Voldria fer un suggeriment a la gent del Club de Lectura. Un dels últims llibres que m'he llegit ha estat El silencio de la ciudad blanca d'Eva Gª Sáenz de Urturi. 
Aquesta vegada m'he llegit Olvidé olvidarte de la Megan Maxwell. Jo sóc una acèrrima seguidora d'aquesta escriptora, ja que tots els seus llibres hem semblen de fàcil lectura, llenguatge quotidià i t'enganxen com a mínim a mi des del primer minut. En la lectura d'aquest llibre m'ha agradat sobretot l'amistat de les cinc noies protagonistes i que al llarg de la vida pateixen diferents situacions més o menys complicades. Per molt que visquin en diferents països i elles siguin de caràcters i maneres de pensar molt diferents, sempre que es necessiten es tenen. Com sempre amb els llibres de la Megan Maxwell aquesta història té un final feliç i inesperat. 
Hola a tot el club de lectura,
M'agradaria que Rapsòdia per a un mort de Margarida Aritzeta formés part de les propostes del nostre Club de Lectura, un suggeriment que va fer l'Albert Vilaró no fa gaire dies i que he gaudit aquest cap de setmana amb molt de gust. 
Para todas aquellas personas que les gusten las novelas de Megan Maxwell, Hola, ¿te acuerdas de mi? en especial la recomiendo y os animo a leerla. 
La fuerza militar, la capacidad económica, la diplomacia, los servicios de inteligencia, los recursos naturales, el conocimiento y la comunicación estratégica, entre otros, se muestran como las herramientas que utilizan las grandes potencias para imponer su voluntad y control. En la balanza para medir el poderío de las naciones figuran también la demografía y la tecnología, factores que cambiarán el escenario internacional en los próximos años. A partir de esta perspectiva se deja entrever la inquietante hipótesis de un cambio en el paradigma geopolítico, premisa que termina por completar los tentáculos que conforman el poder.
Pel Club de Lectura podria ser una bona elecció El Palau de la Lluna de Paul Auster. Alguna novel·la s'ha de llegir de Paul Auster 😅 i aquesta em va atrapar, però en té varies igualment excel·lents. Aquest sí és un autor de fàcil lectura i alhora d'enorme contingut, i podria agradar a tothom.
Assassins del Camp ha estat per a mi un llibre molt interessant, costa acomodar-se i canviar d'escenari i de personatges cada poques fulles llegides, però també serveix per poder-lo pair a poc a poc, llegint un o dos relats al dia (més ja no són recomanables per lo esgarrifoses que són algunes històries). Tots els relats són fàcils de llegir i es nota molt el canvi d'escriptor amb el seu estil propi que li dona a la seva història.