Assassins del Camp (3). Historias inverosímiles y desenlaces inesperados, per Toni Espín

Hola, soy Toni Espín, padre de Paula y Júlia y ahí va mi opinión sobre Assassins del Camp: un libro muy interesante y fácil de leer. A tratarse de relatos cortos las tramas son trepidantes, algunos de ellos son escalofriantes, otros son un tanto surrealistas con historias inverosímiles y desenlaces inesperados. 

Los que más me han gustado son: 

( i aquí aturem l'opinió del nostre benvolgut Toni. Ho fem perquè hem demanat a cada pare/mare que ens digui quins han estat els 5 relats que més els han agradat. Al final desvetllarem el misteri)

Nou suggeriment de Jordi Benaiges

De quan en quan es presenta el benvolgut Jordi Benaiges amb un nou suggeriment i ens fa molta il·lusió compartir-ho amb tots vosaltres. En Jordi s'ha presentat avui a buscar la seva filla amb un exemplar sota el braç que portava 30 anys a la seva llibreria i que tot just s'ha llegit aquesta darrera setmana: L'inspector fa tard, de Manuel de Pedrolo.  

L'inspector fa tard és una novel·la breu, escrita el 1953 i considerada una de les contribucions de l’autor al gènere policíac. Carregada d'una inigualable intensitat in crescendo, no és un text típic de crims. No hi ha detectius privats ni investigacions, però sí una trama que unifica la intriga pròpia del gènere amb la indagació profunda al voltant de la naturalesa humana. Molt psicològica, aconsegueix que ens identifiquem amb el personatge protagonista fins a límits insospitats.

Una intel·ligent reflexió sobre les desigualtats socials, els límits del bé i del mal, el sentit de culpa, la por i la fatalitat.

Moltes gràcies Jordi pel teu suggeriment!

Assassins del Camp (2). Ho veig negre, negre en positiu, per Joan Abentín

Un cop has llegit Assassins del Camp s'obre un dilema important: 

Com es pot analitzar o resumir un recull de 15 relats escrits per 15 escriptors realment impressionants del Camp de Tarragona?

De fet, el primer que he pensat és que aquest llibre és com una targeta de visita que et convida a conèixer gent que no havia llegit mai. 

Com a opinió personal val a dir que aquesta és una lectura excepcional, eclèctica en temes, arguments, estils i personatges, però amb el denominador comú de la novel·la negra. 

Si el relat t'agrada se't queda curt i si no t'agrada s'acaba de seguida. Millor impossible!

Presagio un futur obert i carregat de bones expectatives pel Club de Lectura. 

Ho veig negre, però negre en positiu!

Assassins del Camp (1). He gaudit moltíssim, a cura de Noèlia Sergio

Vaig tenir un petit dilema a l'hora de comprar aquest llibre: per una part, és novel·la negra, un dels gèneres que més m'agrada i, per una altra, és un llibre de relats curts, un format amb el que no he tingut bones experiències... Finalment va guanyar la intriga, el misteri i el fet que fossin autors i autores de casa nostra. I no me'n penedeixo gens!

De tots els relats vull destacar l'originalitat dels arguments, un element que és molt d'agrair quan ets seguidora d'aquest tipus de novel·les i ja portes llegides unes quantes dotzenes. D'alguns d'ells m'hagués agradat llegir una història més llarga, amb més detalls dels protagonistes. 

Però hi ha un element que no he trobat en totes les històries i és la capacitat de tenir-te enganxada a la història i arribar a sorprendre't amb un gir inesperat. Totes les històries estan escrites magníficament i cada autor, amb el seu propi estil, ha sabut crear un clima de tensió, misteri i fins i tot angoixa en alguns casos. No obstant, jo valoro molt el saber deixar al lector bocabadat i fer-te llegir la història fins al final com si no existís res més important a fer i això, no sempre ho he trobat en els relats. De totes maneres, he gaudit moltíssim i m'ha servit per apropar-me als escriptors del nostre territori, alguns desconeguts per mi. 

"Pedra de tartera", una opinió a cura de Meritxell Cardona

La història m'ha semblat una mica plana, per dir-ho d'una manera, se'm va fer una mica pesada. Tot i així m'ha agradat moltíssim l'ambientació en una zona rural, de poble, unes descripcions plenes de mots rurals i una història contada en primera persona per la protagonista amb la guerra civil com a part de l'escenari. He de recalcar la senzillesa del llenguatge en el que està escrit i els capítols curts que fan un llibre bastant amè de llegir.

"L'altra", de Marta Rojals. No em va enganxar, una opinió a cura de Neus Gomis.

Vaig començar a llegir L’altra de  Marta Rojals perquè per recomanació del grup vaig pensar que estaria bé. Les primeres pàgines, però, se’m van fer molt pesades i avorrides, no sabia per on agafar la història. Vaig pensar que potser si continuava llegint i donava una oportunitat a la història m’aniria fent amb ella, però no, després d’intentar-ho i rellegint a veure si podia agafar la història per algun lloc, el vaig haver de deixar. No m’agrada, el veia planer i que feia salts en el relat i no m’enganxava gens. Potser a un altre li agradarà més.

Benvinguts/des a ASSASSINS DEL CAMP

Després de l'etapa Cinquanta còdols al mar de la Laura Casas que vam cloure de forma tan entranyable el passat dimarts 14 de novembre obrim ara l'era Assassins del Camp, de diversos autors de les nostres contrades i coordinat per la reconeguda escriptora local Margarida Aritzeta. 

Esteu davant d'una novel·la negra emmarcada en el Camp de Tarragona que farà que us toqui viure moments intensos de bones i inquietants lectures.

Alguns dels millors escriptors de les comarques del Camp de Tarragona es reuneixen en aquest recull i participen amb un relat de gènere negre per a l'ocasió, demostrant que arreu del país es mata literàriament amb molta qualitat.
Us proposem, doncs, que sigueu valents i valentes i us deixeu endur per Assassins del Camp. 
Benvinguts a l'era dels ASSASSINS...del Camp!

Gràcies Laura per encisar-nos a tots amb la teva simpatia, senzillesa i bon humor

Acte d'inauguració del curs literari

Fantàstica tarda literària hem viscut a l’escola parlant del llibre Cinquanta còdols al mar, acompanyats per la seva autora Laura Casas i el seu editor Eduard Boada, de l’editorial Ganzell. I és que el Club de Lectura Dominiques Tarragona arrenca el curs amb molta força: hem tingut un entranyable debat amb la Laura i els pares, mares i mestres que hem llegit els seus relats escrits en una prosa poètica que expressen els sentiments de l’autora en diferents moments de la vida. 

Gràcies Laura per ser tan propera i molt bona comunicadora, tant per escrit com oralment.

 #llegirésunplaer #emocionatiaprèn

Cinquanta còdols (7). Una dona valenta que mira la seva pròpia història a la cara, per Marcel Pallejà

Aquest estiu passat, a la terrassa de casa amb una bona tassa d'infusió d'herbes a les mans per prevenir el mal de ronyons, vaig començar a endinsar-me en els Cinquanta còdols al mar, proposta del Club de Lectura de l'escola i que aquest proper dimecres 14 de novembre a la tarda tindrem l'oportunitat de comentar amb la seva autora, la Laura Casas. Us confesso, primer de tot, que sóc amant de tota mena de lectura, però amb molta preferència per la novel·la de tipus històric de la que tinc una bona biblioteca a casa; i que quan vaig llegir algunes referències d'aquesta obra em va venir molta mandra començar-la, malgrat ja l'havia anat a comprar junt amb tres llibres més que feia temps m'havia encaparrat a gaudir-los tan bon punt arribés l'agost i, amb ell, les meves vacances. Però per fidelitat a la recomanació del club, m'hi vaig posar després d'haver acabat una molt bona lectura de bandolers, i us diré que, sense cap mena de dubte, va esdevenir una gran sorpresa. Pensant en llegir un o dos relats cada dia, per anar-los paint amb tranquil·litat junt amb les meves infusions depuratives, en van caure dotze el primer matí. I vaig descobrir uns còdols profunds, en molts moments melangiosos però en altres força desperts i amb ritme, parlant molt d'absències amb un punt de tristesa i d'enyorament, i que m'anaven dibuixant l'autora com una dona valenta, que mira la seva pròpia història a la cara i que ens l'explica amb una gran barreja de sentiments amb els que jo m'hi vaig sentir identificat en varis moments. Vaig sentir l'olor dels fideus a la cassola i dels macarrons al pesto, i l'olor de suavitzant quan la meva mare també plegava les samarretes imperi del pare; i vaig notar la sang regalimant-me per les cames al caure de la bicicleta tal com m'havia passat en infinitat de vegades, i vaig tornar a plorar l'absència dels avis i, sobretot, la del pare; molts moments d'alguns còdols de la Laura em van fer reviure estones d'infantesa i adolescència, i malgrat havia previst llegir-los per obligació, vaig acabar llegint-los amb agraïment al club per la descoberta, sobretot, d'una autora de proximitat, de  casa, i que espero segueixi publicant històries com les que també explica a la ràdio.

Cinquanta còdols (6). Atrapat en la nostàlgia, per Joan Abentín

Visc en un passat que sempre és present i que no em deixa caminar cap el futur és la frase que per a mi resumeix l'essència d'aquest recull de textos. El problema el tenim els nostàlgics per naturalesa, ja que amb la prosa poètica de la Laura Casas quedem atrapats en la mateixa malaltia. La nostàlgia no és un actiu humà si no ho portes bé. Jo ho porto fatal i en sóc una víctima compulsiva. Per tant, si l'essència del text ja et castiga des de bon començament, els còdols es converteixen en una provocació constant pels sentiments. Similar a una de les experiències de l'autora, jo només tinc una fotografia penjada a casa meva: el retrat de l'avi que fa que segueixi cada dia al meu costat. Cinquanta còdols al mar evoca la infantesa, els bons i mals moments del passat, les sensacions ja viscudes que esdevenen inoblidables, els petits records en majúscula que sovint malmeten els bons moments del present. L'autora escriu tendrament i encisadora aquests episodis, sovint irrellevants als ulls del pragmàtic, però carregats de vida als ulls del nostàlgic. Aquest és un recull d'experiències viscudes salpebrat amb la intensitat de les emocions particulars de l'autora, bàsicament un relat autobiogràfic emocional que no et pot deixar fred de cap manera. 

Inauguració del curs del Club de Lectura

El proper dimecres 14 de novembre, a les 17:30 h, 
inaugurem el nou curs del
Club de Lectura del col·legi 
amb la presència de Laura Casas, ⁦
amb qui parlarem del seu llibre
Cincuanta còdols al mar, 
de l’editorial Ganzell.

 Us esperem!!