Aquest estiu passat, a la terrassa de casa amb una bona tassa d'infusió d'herbes a les mans per prevenir el mal de ronyons, vaig començar a endinsar-me en els Cinquanta còdols al mar, proposta del Club de Lectura de l'escola i que aquest proper dimecres 14 de novembre a la tarda tindrem l'oportunitat de comentar amb la seva autora, la Laura Casas. Us confesso, primer de tot, que sóc amant de tota mena de lectura, però amb molta preferència per la novel·la de tipus històric de la que tinc una bona biblioteca a casa; i que quan vaig llegir algunes referències d'aquesta obra em va venir molta mandra començar-la, malgrat ja l'havia anat a comprar junt amb tres llibres més que feia temps m'havia encaparrat a gaudir-los tan bon punt arribés l'agost i, amb ell, les meves vacances. Però per fidelitat a la recomanació del club, m'hi vaig posar després d'haver acabat una molt bona lectura de bandolers, i us diré que, sense cap mena de dubte, va esdevenir una gran sorpresa. Pensant en llegir un o dos relats cada dia, per anar-los paint amb tranquil·litat junt amb les meves infusions depuratives, en van caure dotze el primer matí. I vaig descobrir uns còdols profunds, en molts moments melangiosos però en altres força desperts i amb ritme, parlant molt d'absències amb un punt de tristesa i d'enyorament, i que m'anaven dibuixant l'autora com una dona valenta, que mira la seva pròpia història a la cara i que ens l'explica amb una gran barreja de sentiments amb els que jo m'hi vaig sentir identificat en varis moments. Vaig sentir l'olor dels fideus a la cassola i dels macarrons al pesto, i l'olor de suavitzant quan la meva mare també plegava les samarretes imperi del pare; i vaig notar la sang regalimant-me per les cames al caure de la bicicleta tal com m'havia passat en infinitat de vegades, i vaig tornar a plorar l'absència dels avis i, sobretot, la del pare; molts moments d'alguns còdols de la Laura em van fer reviure estones d'infantesa i adolescència, i malgrat havia previst llegir-los per obligació, vaig acabar llegint-los amb agraïment al club per la descoberta, sobretot, d'una autora de proximitat, de casa, i que espero segueixi publicant històries com les que també explica a la ràdio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada