Iniciem la Revolució de Propostes: Pierre Lemaitre

Coneixes en Pierre Lemaitre?

En cas afirmatiu estàs de sort, perquè ja deus haver llegit alguns dels seus llibres.

En cas negatiu... 

PREPARA TEMPS I VÉS AMB COMPTE...

Encara estàs a temps d'evitar la catàstrofe!

PARA AQUÍ, DESPRÉS NO PODRÀS SORTIR

(Recorda que a partir d'ara llegeixes sota la teva responsabilitat. Nosaltres no ens fem responsables de les conseqüències. Llegir Lemaitre pot causar addicció i un augment considerable de les teves ganes de llegir)
La primera NOVA PROPOSTA LITERÀRIA de la nova etapa del Club de Lectura és la BIBLIOGRAFIA GENERAL DE PIERRE LEMAITRE.
Llegeix, comparteix, demana, fes una ressenya, opina, sigues feliç...
Comencem!

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy - Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Rosy & John, de Pierre Lemaitre. Si la comences, no pararàs, per Joan Abentín

Gràcies, un cop més, a la recomanació de la Noèlia Sergio, mare col·laboradora del Club de Lectura de Dominiques, va arribar a les meves mans Rosy & John (Un caso del comandante Camille Verhoeven 3) de Pierre Lemaitre. Ella va recomanar Irene, però bé, vaig aconseguir aquest altre. La lectura d'aquest llibre ha estat un encert des del primer moment, ja que es tracta d'una d'aquelles novel·les que si la comences no pots deixar de llegir fins acabar-la. Un home comet un acte similar a un atac terrorista en forma d'atemptat amb bomba al centre de París. Immediatament s'entrega a la policia i comença el joc. Una partida apassionant entre el responsable de l'atac i el comandant Camille Verhoeven. Set bombes distribuïdes per la ciutat de la llum que aniran esclatant una per dia si no s'allibera la seva mare de la presó. El lector queda realment atrapat per la peculiar manera de reaccionar del responsable, ja que no saps si és un beneit o un mestre capaç d'enganyar al més llest. En Verhoeven és el típic inspector espavilat que veu més enllà de la superfície, amb la peculiaritat que només mesura 1 metre i 45 centímetres...

El suggeriment original de Noèlia Sergio

El 25 de febrer de 2018, tot just ara fa un any, la Noèlia Sergio (mare de la Núria i en Martí Salabarnarda) va recomanar Irène de Pierre Lemaitre. En Miquel Merino, pare d'en Julen i lector apassionat, també va viure l'efecte Lemaitre amb aquest mateix llibre. El professor Joan va viure una experiència apassionant amb Rosie & John, un altre títol de l'autor francès.

Per aquest motiu, iniciem l'ERA LEMAITRE, amb la il·lusió que els seus llibres us atrapin i us agradin tant com a nosaltres.

Aquest va ser el suggeriment de la Noèlia:

Irène de Pierre Lemaitre. 

És el primer de la sèrie. 
És una història típica d'assassí-policia-investigació, però ni el protagonista ni la història són tan típiques. Miro de fugir de les històries amb descripcions molt macabres, però a vegades te les trobes quan ja estàs enganxada com passa en aquesta; de totes maneres val la pena.

Literatura en format segle XXI. Una proposta de Jordi Benaiges

Permeteu-me una proposta per a que la valoreu.

El Club de Lectura està fonamentat en els llibres. Passen de mà en mà i es fan ressenyes i en això rau part del seu encant. M'encanta la literatura, però no la concebo només en format llibre.

Hi ha escriptors que tenen blogs i en ells bolquen petites joies resultat de moments i detalls que els han frapat. Per la seva brevetat tenen una frescor diferent d'una obra tradicional però contenen concentrada tota la seva tècnica i recursos al temps que vessen sentiments.

Per què no els incloem al club en tractar-se igualment de lectures? 

No per ressenya. Tan sols per gaudir-los i perquè no, donar-los un petit espai i fer un dia una taula rodona sobre ells.Això sí, sense renunciar de cap forma al format actual del club, sinó complementant-lo.

Us en proposo un parell que són els que miro de tant en tant. El primer no cal dir de qui es, el segon pertany a Teresa Duch que fa un o dos cursos  va venir a compartir estona amb els alumnes de cicle superior de primària.

Blog de l'Olga Xirinacs 
Blog de la Teresa Duch

"Revivir en verso", una petita píndola de felicitat. Un suggeriment de Rosa Maria Caparròs.

Una molt bona notícia arriba al Club de Lectura de Dominiques Tarragona en forma de suggeriment per part de la Rosa Maria Caparròs. El primer llibre de poesia que entra a la nostra humil pàgina de lectures i que sorprendrà a més d'un de nosaltres. Moltes gràcies Rosa Maria, un plaer haver rebut la teva proposta!

M’ha arribat a les mans, d’una manera molt especial, la primera obra d’una jove poetessa, la Marta García Marco.

“Revivir en verso” és un llibre ple de sincers sentiments i vivències, de petits moments viscuts que encomanen tendresa i malenconia.

Una obra recomanada per a un contacte inicial amb la poesia, de lectura fàcil i que ens transmet molt bones sensacions.

Remarcar que les originals  il·lustracions són resultat  de l’estimació de la mateixa autora pel disseny.

La presentació del llibre està prevista pel dia 7 de març  a la llibreria Abacus de Tarragona.

Tot recordant Jordi Tiñena, un missatge de Miquel Merino

A pràcticament un any de la seva mort als 62 anys, el 23 de març del 2018, els escriptors, la ciutat i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV han volgut recordar la figura de l’escriptor Jordi Tiñena, dedicant-li unes jornades d’estudi.

JORNADES JORDI TIÑENA: OBRA LITERÀRIA I PEDAGÒGICA

EL PLAER D'ESCRIURE 

DEL 19 AL 22 DE FEBRER DE 2019 

Ajuntament de Tarragona (dia 19 a les 19 h)
Sala de Graus del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (dies 20, 21 i 22, de 17 h a 20 h). obertes a tothom | vàlides com a curs de formació per al professorat de secundària.

Assassins del camp (7). L'opinió de Miquel Merino.

En primer lloc, he de dir que m'agraden les antologies, i m'encanta la novel·la negra —és el meu gènere preferit—, per tant potser no soc molt objectiu quan dic que he xalat com un nen amb una joguina nova llegint als Assassins del Camp.

Anar passejant per diferents indrets que coneixes, a més, li dona un punt de proximitat que mai havia experimentat, doncs he de reconèixer que mai havia llegit res ambientat a la província, almenys conscientment. Els còdols de la Laura Casas ho estaven, d'acord, però no em donava la proximitat geogràfica que m'han donat els Assassins, ni tampoc ella ho pretenia.

En primer lloc tenim en Tiñena, amb un relat esfereïdor que aborda la persecució dels albins a l'África, però... a les nostres terres! Amb un final també prou fosc, ens obre la gana de seguir amb el següent relat.

En segon lloc arriba la gran Olga Xirinacs, amb un relat ben seu, reflexiu i que es desfà en petits detalls, amb un punt sobrenatural, sobre la memòria històrica, amb crim inclòs.

A deshores  és el tercer relat del llibre, de la Tecla Martorell, i és un dels meus preferits. Et deixa amb molt mal cos, explicant-te un sentiment de venjança i impotència, aconseguint que el facis teu. Molt dur, i molt ben fet.

Maria Lluïsa Amorós ens porta Somieg, que és també una meravella, on ens parla d'una ment trastornada i que pateix. Dels millors que hi ha a l'antologia, pel meu gust.

"Em" estat nosaltres qui "em" fet aixó és la genial aportació d'en Jordi Folck. T'endinsa poc a poc en la ment criminal d'un mestre venjador, amb una història molt ben lligada, i ben fosca, amb tocs d'humor negre.

Ara m'avanço fins a Pecats de policia, de l'Àngel Brunet. El text, al ser en forma d'interrogatoris o entrevistes, és molt dinàmic, i t'atrapa de seguida. El cas és que aquest relat m'ha agradat per la novetat que aporta. M'explico: en la novel·la negra diuen que està tot inventat, i trobar un desenllaç nou i original és força complicat. Se n'escriu molta avui dia de novel·la negra, i la major part acaba pecant de finals previsibles. Però aquest, a mi, m'ha sorprès molt! Ben jugat.

I, per acabar, sento confessar que el que menys m'ha agradat és el relat d'en Ferran Gerhard, Encara ens queda el blues. Intenta guanyar-me amb tot un seguit de referències Tarragonines, inclús musicals —amb l'Andrea Motis l'únic que va aconseguir va ser que deixés el relat una estona per consultar al mòbil els seus propers concerts— o literàries. Però la veritat és que no m'ha guanyat, i crec que en realitat és per dos motius. El primer és que no va dirigit a mi. No és per la meva generació, o almenys aquesta és la meva impressió. I el segon motiu és perquè no és un relat negre. Te cert humor negre, no ho nego, però no ho considero literatura negra. Crec que és un relat fallit per aquesta antologia.

Per últim, vull fer una petició, doncs navegant per la xarxa buscant antologies similars, he trobat una que sembla força interessant. Es tracta de "Burdelatura", un recull de relats ficticis (de vegades totalment, de vegades parcialment) sobre els prostíbuls de Tarragona, tant a l'actualitat com a les dècades dels 60-70, on Tarragona era la segona ciutat de tot l'estat amb més prostitutes per habitant. No se si algú l'ha llegit o el té, si us ha agradat aquesta antologia i podríem provar aquesta... potser és massa sòrdida per alguns gustos, però els Assassins crec que ens han situat en cert context ¿Què us sembla?

Jordi Salabarnarda opina sobre "El Dominio Mundial" de Pedro Baños

Si en els llibres d'en Larsson s'investiga un crim, en aquest el que ens explica és com acabar amb països sencers per tal de seguir manant. L'autor, un militar jubilat, detalla com els poderosos dominen amb mà de ferro el món; comença per les armes però segueix ampliant-ho fins aspectes que mai pensaries que estan dirigits, com el cinema o les sèries de televisió. S'agraeixen els nombrosos gràfics que fan més fàcil la lectura. Recomanat pels fans del "Muy Interesante", i encara més pels amics de l'Iker Jiménez.

Què estem llegint?

Iniciem des del Club de Lectura una investigació d'allò més divertida: 

Què estàs llegint en aquests moments?

Amb la vostra col·laboració podem crear una secció d'intimitat literària d'allò més indiscreta!

1) Núria Comas (Els vells amics, de Sílvia Soler)

2) Joan Abentín (Els morts no parlen, de Miquel Aguirre)
3) Rosa Maria Caparròs (Nosaltres en la nit, de Kent Haruf)
4) Meritxell Sanchis (La noia del vestit blau, de Laia Vilaseca)
5) Sonia Mamzeridis (Atada a ti, de Sylvia Day)
6) David Barbens (El Mediterráneo, de John Julius Norwich)
7) Noèlia Sergio (Las uvas de la ira, de John Steinbeck)
8) Eduard Boada (Serotonina, de Michel Houllebecq)
9) Cristina Navarro (Los ritos del agua, d'Eva García Sáenz de Urruti)
10) Miquel Merino (La veritat és que sóc un lector potser un pèl atípic, i normalment llegeixo 3-4 llibres alhora. Val a dir que això no és cap mèrit, més aviat una condemna, perquè trigo molt més en acabar un llibre, però tinc aquesta mena de "bulímia literària", què hi farem...
Ara mateix pel llit tinc l'antologia Cuentos completos, de Roald Dahl; pel sofà acabo de començar Perros Salvajes de l'Ian Rankin, un escriptor de novel·la negra de raça; i pel WC (em fa vergonya dir-ho, però segur que no soc l'únic que llegeix al wc :-p) tinc Los del sud us matarem a tots, una divertida novel·la sobre un futur post-apocalíptic català)
11) Rosa Cardona (Camí de sirga, de Jesús Moncada)

Assassins del Camp: 12 lectures + 3 prestats

12 lectures dels Assassins del Camp!
Noèlia
Joan
Toni
Albert
David
Marcel
Meritxell C
Josep Mª
Meritxell S
Rosa Mª
Miquel
Esther

Més 3 exemplars prestats...

Montse A

Isabel

Crescen