En primer lloc, he de dir que m'agraden les antologies, i m'encanta la novel·la negra —és el meu gènere preferit—, per tant potser no soc molt objectiu quan dic que he xalat com un nen amb una joguina nova llegint als Assassins del Camp.
Anar passejant per diferents indrets que coneixes, a més, li dona un punt de proximitat que mai havia experimentat, doncs he de reconèixer que mai havia llegit res ambientat a la província, almenys conscientment. Els còdols de la Laura Casas ho estaven, d'acord, però no em donava la proximitat geogràfica que m'han donat els Assassins, ni tampoc ella ho pretenia.
En primer lloc tenim en Tiñena, amb un relat esfereïdor que aborda la persecució dels albins a l'África, però... a les nostres terres! Amb un final també prou fosc, ens obre la gana de seguir amb el següent relat.
En segon lloc arriba la gran Olga Xirinacs, amb un relat ben seu, reflexiu i que es desfà en petits detalls, amb un punt sobrenatural, sobre la memòria històrica, amb crim inclòs.
A deshores és el tercer relat del llibre, de la Tecla Martorell, i és un dels meus preferits. Et deixa amb molt mal cos, explicant-te un sentiment de venjança i impotència, aconseguint que el facis teu. Molt dur, i molt ben fet.
Maria Lluïsa Amorós ens porta Somieg, que és també una meravella, on ens parla d'una ment trastornada i que pateix. Dels millors que hi ha a l'antologia, pel meu gust.
"Em" estat nosaltres qui "em" fet aixó és la genial aportació d'en Jordi Folck. T'endinsa poc a poc en la ment criminal d'un mestre venjador, amb una història molt ben lligada, i ben fosca, amb tocs d'humor negre.
Ara m'avanço fins a Pecats de policia, de l'Àngel Brunet. El text, al ser en forma d'interrogatoris o entrevistes, és molt dinàmic, i t'atrapa de seguida. El cas és que aquest relat m'ha agradat per la novetat que aporta. M'explico: en la novel·la negra diuen que està tot inventat, i trobar un desenllaç nou i original és força complicat. Se n'escriu molta avui dia de novel·la negra, i la major part acaba pecant de finals previsibles. Però aquest, a mi, m'ha sorprès molt! Ben jugat.
I, per acabar, sento confessar que el que menys m'ha agradat és el relat d'en Ferran Gerhard, Encara ens queda el blues. Intenta guanyar-me amb tot un seguit de referències Tarragonines, inclús musicals —amb l'Andrea Motis l'únic que va aconseguir va ser que deixés el relat una estona per consultar al mòbil els seus propers concerts— o literàries. Però la veritat és que no m'ha guanyat, i crec que en realitat és per dos motius. El primer és que no va dirigit a mi. No és per la meva generació, o almenys aquesta és la meva impressió. I el segon motiu és perquè no és un relat negre. Te cert humor negre, no ho nego, però no ho considero literatura negra. Crec que és un relat fallit per aquesta antologia.
Per últim, vull fer una petició, doncs navegant per la xarxa buscant antologies similars, he trobat una que sembla força interessant. Es tracta de "Burdelatura", un recull de relats ficticis (de vegades totalment, de vegades parcialment) sobre els prostíbuls de Tarragona, tant a l'actualitat com a les dècades dels 60-70, on Tarragona era la segona ciutat de tot l'estat amb més prostitutes per habitant. No se si algú l'ha llegit o el té, si us ha agradat aquesta antologia i podríem provar aquesta... potser és massa sòrdida per alguns gustos, però els Assassins crec que ens han situat en cert context ¿Què us sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada