Els 4 suggeriments del primer trimestre 2018-19

Alguns pares i mares ens heu fet arribar aquest trimestre alguna proposta o suggeriment. Fins al moment tenim 14 llibres proposats per vosaltres i que podeu consultar a la columna de la dreta del nostre blog. 

Algun d'ells els hem pogut moure entre tots nosaltres. 
És el cas de Wonder de RJ Palacio que va proposar l'Elisenda Pascual, L'Altra de Marta Rojals que va proposar la Noèlia Sergio i Peix de Gat de Jordi Tiñena i Pedra de Tartera de Maria Barbal, aquests dos darrers proposats per Jordi Benaiges.

Aquestes són les 4 propostes d'aquest mes, recomanades per l'Albert Vilaró, Elisenda Pascual, Jordi Benaiges i Marcel Pallejà, respectivament.

Si un llibre té continuïtat i se'l llegeixen més de dos membres, llavors el fem nostre i entra en el cistell de les propostes del Club que arrosseguem sempre i que tenim a la vostra disposició.

Suggeriment de l'Albert Vilaró: Rapsòdia per a un mort, de Margarida aritzeta.

Albert Vilaró, pare dels nostres alumnes Lluc de 6è i Jan de P5 ens fa un suggeriment de final de curs que incita a la lectura immediata: Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta.

En aquest llibre és tracta la vinculació dels gitanos catalans a Tarragona. El professor Pere Navarro podria fer una xerrada sobre el parlar gitano i després el llibre dóna peu a fer una sortida pels carrers de la Part Alta on es situa la trama.

Brutal.
Gràcies Albert, estarem pendents i a veure si es pot moure aquest exemplar.

Assassins, la juguesca!

Has llegit Assassins del Camp, el llibre proposat pel Club de Lectura Dominiques Tarragona per aquest proper trimestre?

Vols participar en la nostra juguesca?

Si has contestat afirmativament a les dues primeres preguntes, seràs capaç de decidir-te pels 5 relats que més t'han agradat, sorprès o impactat?

Ja han votat 6 lectors i els resultats són d'allò més sorprenents! 

Un suggeriment de l'Elisenda: El bosque sabe tu nombre, d'Alaitz Leceaga

Torna al Club després d'unes quantes setmanes d'absència involuntària la nostra benvolguda Elisenda Pascual. Ens explica moltes coses, però bàsicament ens fa una recomanació d'allò més interessant. Som-hi!

... recomano molt un llibre El bosque sabe tu nombre de Alaitz Leceaga. D'una banda té trama històrica i ens mostra la vida en l'Espanya, l'Europa i els Estats Units entre els anys vint fins el període immediat al final de la guerra civil espanyola. A més, lliga la història amb les creences màgiques del País Basc. Està escrit amb un llenguatge que recorda el llenguatge cinematogràfic de les pel·lícules clàssiques i a més té uns diàlegs molt elegants. És un llibre on les dones protagonistes són molt valentes i decidides. Un llibre interessant i diferent.

Un secreto oculto en lo más profundo del bosque.

Una mansión azotada por las olas.

Dos hermanas enfrentadas.

Un linaje de mujeres con un don extraordinario.

Pedra de Tartera, una opinió a cura de Montse Gironés

Bon dia a tothom,

Aquí teniu un petit comentari de Pedra de Tartera de Maria Barbal, el llibre que he pogut llegir aquesta setmana passada. Ha sigut un llibre fàcil de llegir, planer, amb un vocabulari senzill, capítols curts  i amb unes explicacions que fan que sigui EL LECTOR qui acabi de redactar cada capítol i anar desgranant la vida de la Conxa.

Et cal una lectura d'emergència per Nadal?

 

La llibreria de Penelope Fitzgerald 
Te esperaré toda mi vida de Megan Maxwell 
Una lectora poc corrent  d'Alan Bennet 
Cinquanta còdols al mar de Laura Casas 
Wonder de R.J. Palacio  
Assassins del Camp de Margarida Aritzeta (i d'altres) 
Tocats pel foc de Manuel de Pedrolo
Peix de gat  de Jordi Tiñena 
El Nazi de Siurana de Toni Orensanz 
La noia del tren de Paula Hawkins  
Pedra de Tartera de Maria Barbal 
L'Altra  de Marta Rojals 
Olvidé olvidarte de Megan Maxwell 
El mètode Grönholm de Jordi Galcerán 
Hola ¿te acuerdas de mi? de Megan Maxwell

I NO T'OBLIDIS DE LA
PROPERA FESTA 
PRIMAVERA LITERÀRIA 
DOMINIQUES TARRAGONA AMB
ASSASSINS DEL CAMP

Assassins del Camp (5). L'opinió d'en David Barbens.

No sóc amic dels llibres d'històries curtes. M'agrada retrobar un personatge durant uns dies, tenir temps per anar construint una ambientació sòlida, sentir-me a gust amb l'estil del narrador... Em cansa haver d'enquadrar constantment diferents elements en una nova situació.

És clar que, com encertadament algú ja ha comentat, el gran avantatge és que les històries que no t'agraden, saps que duraran poc: moren ràpid i violentament. I certament n'hi han hagut que no m'han agradat. Alguna fins i tot no l'he entès i no he tingut ganes d'entretenir-me a analitzar-la. Però d'altres les he trobat entretingudes i alguna força original.

Com era d'esperar, en ser un recull d'autors tant diferents, saltes d'una història dramàtica i realista, a un altre amb tocs sobrenaturals. D'alguna feridora per la pèrdua d'un ser estimat, a un altre de bon humor negre. Però si alguna cosa destacaria del conjunt de relats, és la creació de personatges... com ho diria? ... estranys? marginals? descol·locats? irats? (una mica com tots nosaltres, però sense dissimular). La fauna és força variada: mestres justiciers, infants vulnerables, dones paranoiques, saxofonistes amb molts anys a l'esquena, ànimes en pena, sospitosos piròmans, ... 

No en comentaré cap en concret, per no desvetllar res, però algun l'he trobat força interessant i fins i tot entranyable en la seva follia.

Assassins del Camp (4). Opina l'Albert Vilaró

Fa un parell d'anys vaig poder llegir el llibre Assasins de Ponent i a l'any 2017, Assassins de Girona. Aquest any va veure la llum el llibre Assassins del Camp, tots tres de l'editorial Llibres del delicte.

Ara toca el camp de Tarragona amb 15 relats d'històries i autors diversos que volen enfocar la novel·la negra d'un punt diferent. He pogut llegir relats d'autors i autores que feia temps que no llegia res d'ells. Costa molt fer tria de quins han agradat més. 

Jo trio aquests 5 relats:

(no ho fem públic encara per no influir en l'opinió de cap altre lector)

Olvidé olvidarte, de Megan Maxell, una opinió a cura de Neus Gomis

He de dir sobre aquest  Olvidé olvidarte que és el més fluixet dels que he llegit sobre la Megan Maxwell. És curtet, fàcil i ràpid de llegir. L’he trobat una mica repetitiu, del seu estil, ‘es a dir, noies encantadores, guapíssimes i solteres troben l’amor de maneres romàntiques i els nois són el “novamás”. Poc real per ser creïble i la vida no és mai tan maco i preciós. No obstant és distret i enganxa. El rera fons és el que potser m’ha agradat més ja que la història de l’amistat entre les 5 noies protagonistes és molt autèntica i encara que visquin separades i molt lluny són una gran família.

Pedra de Tartera, de Maria Barbal. Un llibre que es llegeix sol, per Meritxell Sanchis

Quan el Joan em va proposar llegir el llibre Pedra de Tartera me'l vaig mirar i li vaig dir que no en sabia res d'aquell llibre, que ja n'estava llegint un altre i que no era la meva intenció començar-ne un de nou.

Amb la seva diplomàcia, que sempre el caracteritza, em va dir que era un llibre que agradava força, que me'l deixava i que me'l llegís quan volgués.

Aquell migdia, mentre dinava a l'escola, vaig començar-lo i la sorpresa va ser meva quan em vaig trobar que el llibre es llegia sol, que no calia esforçar-se, les pàgines anaven passant sense adonar-te.

En tres dies el vaig tenir llegit. Em va agradar moltíssim i us el recomano. Et poses en la pell de la Contxa, en tot el que devien partir les dones durant la guerra del 36, com era la seva vida, de la lluita per tirar endavant els fills sense cap ajuda.

I com diuen el jovent no us faig "spoiler" i animeu-vos a llegir Pedra de Tartera.

Olvidé Olvidarte, de Megan Maxwell. Una opinió de Mariely Gómez

He terminado de leer Olvidé Olvidarte de Megan Maxwell, me gusta su genero romántico y además trata temas importantes. Este libro trata de la amistad, de esa amistad incondicional que ni el tiempo ni la distancia hace que se pierda. Son cinco amigas de la infancia muy distintas que toman caminos diferentes de adultas, siguen manteniendo el contacto, ayudándose y compartiendo sus experiencias. Después de diez años se reencuentran y aunque llevan vidas diferentes, todas están en busca del amor.

También enfoca la importancia de  aprender a perdonar, a ser mejores, a rectificar malas decisiones y continuar adelante en busca de la felicidad y el amor.

Los tres títulos que he leído de esta escritora me parecen interesantes, fáciles de leer, divertidos y románticos.

Proposta de Nadal: "El mètode Grönholm" de Jordi Galceran

Una important empresa sueca (amb tota la pinta de ser Ikea) busca un nou gerent comercial de zona i quatre candidats entren en escena. A partir d'aquell moment comença una mena de batalla psicològica i emocional on la veritat i la mentida es barregen sense escrúpols. El problema és que el lector tampoc sap si està creuant el fràgil llindar d'allò que és cert i d'allò que no ho és, i per tant, et sents que formes part de l'elenc de personatges. Hi ha hagut moments que no podia deixar de llegir, un fet que indica clarament que aquesta és una lectura que no et deixa indiferent. Pel que he vist a posteriori (ho acabo de mirar), s'han fet molts debats i s'ha parlat molt sobre aquest llibre, originàriament una obra de teatre. De fet, el primer que m'ha vingut al cap ha estat que penso que m'he trobat amb un perfecte candidat a llibre del Club de Lectura. 

Curt, intens, amb un final (per a mi) sorprenent i amb molts ingredients que fan que un cop comencis no el deixis fins al final.

Els Cinc Assassins: La juguesca!

Tots aquells i aquelles que heu gaudit de la lectura de l'increïble Assassins del Camp, us fem una juguesca d'aquelles que no podreu deixar de participar:

Quins són els 5 relats que més us han sorprès, agradat, interessat, gaudit ... d'aquest recull de relats de novel·la negra?

De moment els resultats són d'allò ben interessants, però no els farem públics per no interferir en les vostres sensacions.

Quan us arribi el llibre, jugueu amb nosaltres i voteu els vostres Cinc Assassins...