No sóc amic dels llibres d'històries curtes. M'agrada retrobar un personatge durant uns dies, tenir temps per anar construint una ambientació sòlida, sentir-me a gust amb l'estil del narrador... Em cansa haver d'enquadrar constantment diferents elements en una nova situació.
És clar que, com encertadament algú ja ha comentat, el gran avantatge és que les històries que no t'agraden, saps que duraran poc: moren ràpid i violentament. I certament n'hi han hagut que no m'han agradat. Alguna fins i tot no l'he entès i no he tingut ganes d'entretenir-me a analitzar-la. Però d'altres les he trobat entretingudes i alguna força original.
Com era d'esperar, en ser un recull d'autors tant diferents, saltes d'una història dramàtica i realista, a un altre amb tocs sobrenaturals. D'alguna feridora per la pèrdua d'un ser estimat, a un altre de bon humor negre. Però si alguna cosa destacaria del conjunt de relats, és la creació de personatges... com ho diria? ... estranys? marginals? descol·locats? irats? (una mica com tots nosaltres, però sense dissimular). La fauna és força variada: mestres justiciers, infants vulnerables, dones paranoiques, saxofonistes amb molts anys a l'esquena, ànimes en pena, sospitosos piròmans, ...
No en comentaré cap en concret, per no desvetllar res, però algun l'he trobat força interessant i fins i tot entranyable en la seva follia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada