El Nazi de Siurana de Toni Orensanz. Opinió a cura de l'Albert Vilaró

En Toni Orensanz ens obre la porta a la investigació d'una història ben peculiar. 

Jan Buyse, el nazi de Siurana, un oficial de les SS va viure a Siurana durant força temps passant desapercebut de la gent de la comarca. 

El Toni ha pogut anar desgranant al llibre, amb ajuda d'arxius i testimonis propers la vida d'aquest personatge que va estar al costat del nazisme. 

Destacar un parell de situacions que surten al llibre: 

Jan Buyse alpinista,  preparava un llibre amb els germans Ravier i ells ho van deixar estar pel passat nazi de Buyse. Al final ell va publicar el llibre Los tresmiles  del Pirineo.

L'altra anècdota és que a Siurana en aquella època van conviure dos veïns peculiars: Jan Buyse, nazi protegit del franquisme i Joan Sales, republicà, catalanista i autor del llibre Incerta Glòria.

El destí ha volgut que tots dos reposin al cementiri un altre costat de l'altre.

"L'Altra", de Marta Rojals. Una vàlvula d'escapament, per Meritxell Sanchis

El llibre L'altra, de Marta Rojals a mi particularment no m'ha enganxat. Trobo que la història és molt fluixa i l'autora no em va aconseguir enganxar.

Jo podria ser perfectament la protagonista de la història per l'edat que té i no em veig fent el que ella fa. Desfà un matrimoni per un noiet jovenet que no té cap interès per res i que ella li serveix únicament com "vàlvula d'escapament".

Em va costar arribar al final. 

Mai m'ha agradat deixar els llibres a mitges.

Pedra de Tartera, de Maria Barbal. El valor està en la senzillesa, per Noèlia Sergio

Feia temps que tenia la Maria Barbal pendent de llegir i he aprofitat l'oportunitat que em presentava el Club. Però he de dir que m'he decebut una mica tot i que sospito que Pedra de Tartera no és de les millors novel·les de Maria Barbal perquè és innegable la qualitat lingüística i la cura en els detalls de la narració; crida l'atenció la quantitat de mots, propis de la zona del Pallars, relacionats amb la pagesia el que li dona molta credibilitat al personatge protagonista.

Malgrat això, m'ha semblat una història lineal amb un argument poc creatiu que a banda de l'episodi colpidor de la guerra civil no em va aportar gaire més interès.  Potser el valor de la novel·la és precisament aquesta senzillesa en el relat, la realitat tal i com va ser: la dura vida de la pagesia fa 100 anys i l'encara més dura guerra civil. Tot i així, no m'ha convençut però tornaré a donar-li una oportunitat a la Maria Barbal.

Durant tota la lectura sí que m'han vingut al cap moltes vegades els llibres de la Blanca Busquets així que aprofito per recomanar-los.

La Noia del tren de Paula Hawkins, un llibre obsessiu. A cura de Meritxell Sanchis.

La Noia del tren de Paula Hawkins m'ha semblat un llibre força obsessiu, que de vegades em produïa angoixa per l'obsessió de la protagonista per saber què passava a la vida de la família que ella veu quan va amb el tren cada dia.

Però l'escriptora sap com enganxar-te i que decideixis seguir llegint fins al final.

Recomano que us el llegiu. 

Al principi sembla que no avanci però poc a poc no pots deixar-lo de llegir.

La chica del tren (Paula Hawkins), per Meritxell Cardona

La chica del tren de Paula Hawkins m'ha agradat molt. El títol no convida a seguir llegint perquè el llibre comença amb això, amb una noia en un tren que narra el que veu quan va i quan torna, es fa una mica pesat. No obstant això, a poc a poc l'escriptora et submergeix en la vida d'aquesta dona de tal manera que et trobes amb que no pots deixar el llibre i això només ho fan les bones històries. Cal destacar la narració en primera persona de les tres dones protagonistes, és bastant original. 

És un llibre fàcil de llegir amb un ritme lent al principi, però que t'atrapa sense que te n'adonis i et porta a un final apassionant.

El Nazi de Siurana,...em quedo amb "L'Òmnibus de la mort", del mateix autor. Per Ramon Piñol.

La veritat és que si t’has llegit L’Òmnibus de la mort, del mateix autor, et quedes amb aquest darrer. L’estil és el mateix, és una espècie d’investigació per tal d’esbrinar episodis de casa nostra sobre els que la gent de la nostra generació ha sentit a dir coses, però que no deixen de ser rumors, i així poc a poc et vas engrescant en la recerca del que realment va succeir al mateix temps que l’autor. I paral·lelament als avenços de la investigació l’autor deixa anar reflexions, algunes d’elles d’una gran profunditat. Tot plegat fa que sigui un bon llibre, però com et deia, si t’has llegit l’Òmnibus de la mort, potser enyores una mica més d’intensitat en la història, ja que, en la meva opinió, l’Òmnibus de la mort es basa en uns fets i un personatge potser més intens. En fi, crec que és un bon llibre pel club de lectura, però a qui li agradi l’estil del Toni Orensanz li recomanaria que no deixés de llegir l’altre llibre.

Nova proposta: Pedra de Tartera, de Maria Barbal

Aquesta setmana hem incorporat un llibre nou per poder compartir amb tots vosaltres. En Jordi Benaiges ens recomanava la setmana passada Pedra de Tartera de Maria Barbal i de seguida ha despertat cert interès. Es tracta d'un llibre curt i intens que pot tenir el seu recorregut.

Us recordem els llibres en joc:

1) La noia del tren / La chica del tren de Paula Hawkins

2) "L'Altra" de Marta Rojals

3) "El Nazi de Siurana" de Toni Orensanz

4) "Cincuanta còdols al mar" de Laura Casas

5) Les opcions de Megan Maxwell

6) "Pedra de Tartera" de Maria Barbal

Olvidé olvidarte, de Megan Maxwell. Per Sonia Mamzeridis.

Volvemos este curso con nuevas historias de Megan Maxwell, en este caso el libro Olvidé olvidarte. Se trata de una novela romántica bastante recomendable para aquellas personas que les guste este género. Cinco amigas de toda la vida siguen rumbos diferentes en lo profesional y en lo sentimental. Al cabo de diez años se reencuentran de nuevo y vuelven a revivir experiencias inesperadas del pasado. Un bonito libro, aunque no ha sido uno de los que más me ha gustado de esta escritora.

   

Hola, ¿te acuerdas de mi?... Aquest llibre m'ha arribat al cor, per Neus Gomis.

Aquest és el quart llibre que he llegit d'aquesta autora que vaig descobrir el curs passat arrel del club. Però dels quatre és el que més m'ha arribat al cor, ja que sabem que estem llegint una història real. A més, està escrit amb molt de gust i delicadesa que ens deixa amb la boca oberta. En moltes ocasions se m'ha posat la pell de gallina. La primera part del llibre és ben real perquè explica la història d'amor de la seva mare, la segona part és fictícia. Ella fa que acabi feliçment, tot i que la història de la seva mare no acaba igual de bé. He de dir que al llegir-lo he viscut sentiments diferents i he plorat i tot al veure les seves notes personals. Puc dir que aquest llibre m'ha arribat al cor. 
Ara podem entendre perquè l'autora és una dona guerrera, lluitadora i que ha sabut plantar cara a la vida i tot, gràcies a la seva mare que ha lluitat sola per donar-li un gran futur.

Primera aproximació del Nazi de Siurana. Brutal, magnífic. Per Josep Maria Gomis.

Xiquet, ...és brutal. 

Magnífic. 

N'hem de parlar detingudament. Ara mateix no sabria fer-te'n un resum, perquè és tan dens tot plegat. Hi ha tanta matèria. Es pot parlar de tantes coses, de la/es societat/s, de com són/som les persones...

...d'Espanya, de la guerra in-civil... 
...de l'acolliment prestat pel règim franquista als nazis... 
...de les reflexions que fa l'autor del llibre... 
...de la resistència, titllada pels nazis de "terroristes"...
(Josep Maria Gomis)

Jordi Benaiges proposa PEDRA DE TARTERA de MARIA BARBAL

Permet-me una proposta:
PEDRA DE TARTERA de MARIA BARBAL
Si has gaudit amb LA PLAÇA DEL DIAMANT, aquest t'encantarà.
Salutacions.
Jordi Benaiges

Aquest és el correu que va rebre el Club de Lectura d'en Jordi Benaiges el passat 4 d'octubre de 2018. Bé Jordi, no et pensis que pots recomanar llibres i que quedin en un sac trencat! Recullo la teva proposta i començo a remenar per la meva biblioteca a veure què hi trobo. 

Oh, sorpresa, tinc el llibre que menciones!

Dius que si ens va agradar LA PLAÇA DEL DIAMANT, "aquest ens encantarà"... bé, poses el llistó ben alt. De fet, no recordo massa els detalls de la novel·la de la Rodoreda, però sí la seva majestuositat i transcendència en el marc de la nostra literatura. Proposes, per tant, un llibre acadèmic, d'aquells que toca filar prim per degustar-lo com cal.

D'entrada em sorprèn el format i l'estructura dels capítols: curts i amb cert pragmatisme, com si calgués anar al gra. En el meu exemplar una fotografia encapçala cada capítol, tot donant-li un toc estètic com a mínim curiós. Tres parts divideixen la novel·la que coincideixen en els tres moments que es narren de la vida de la protagonista. Una nena, una noia i una dona; un abans, un després i un ara. La Guerra Civil pel mig i la vida rural emmarquen espai i temps. 

Una nena abandona la llar familiar i marxa a casa d'uns tiets en un altre poble de la Noguera. Les distàncies separen les vides, les famílies i els destins. La nena esdevé noia, coneix home i es casen. Tenen fills i arriba la guerra. La noia esdevé dona, la guerra els converteix en derrotats, la mort es fa present, la fatalitat marca el rumb.

Bé Jordi, des del meu punt de vista has proposat un magnífic llibre. Moltíssimes gràcies! M'ha semblat com si estigués assaborint un pastisset d'aquells de safrà de Rasquera, que va desfent-se a la boca i que pots arribar a gaudir amb tots el sentits. Una prosa delicada, unes paraules magníficament destriades, un argument simple, però alhora carregat de vida. Una lectura breu, intensa, estilísticament deliciosa que jo també recomanaré a partir d'ara!

Cinquanta còdols (5). Albert Vilaró: un llibre editat per una editorial de kilòmetre zero.

Sempre agrada que et caigui a les mans un llibre editat per una editorial de kilòmetre zero, diguem-ne editorial propera a casa. L'editorial Ganzell ubicada a Mont-roig del Camp és una editorial de proximitat que cuida els autors locals i dóna a conèixer aquells llibres interessants que a vegades no totes les llibreries tenen. Gran treball per part de l'Eduard Boada, cap visible de l'editorial.

El llibre Cinquanta còdols al mar va ser el 5è llibre més venut de ficció en català a la llibreria La Capona de Tarragona la setmana de Sant Jordi.   

Gracies Laura per compartir aquests relats tan propers i familiars on en alguns pots veure semblances en episodis de la nostra vida.

Es tracta d'un llibre que pots agafar-lo o deixar-lo i anar llegint. Contes i relats curts per anar llegint i anant reflexionant sobre el buidatge interior i emocional que ha fet la Laura.

Dues frases que m'han agradat molt del llibre.

"l'etiqueta de l'edat és la gran mentida" i "em quedo amb la part positiva : madurar des de la sinceritat cap a un mateix és un plaer extraordinari ".

Albert Vilaró Rovira 

Mestre

Cinquanta còdols (4). Noèlia Sergio. "T'entenc. Jo també m'he sentit així".

Reconec que em costa sortir de la meva zona de confort literària i a vegades em "forço" a llegir estils o autors que no son els meus habituals per veure si faig algun gran descobriment. De fet, aquest és un dels motius pel qual em vaig apuntar al Club i així he descobert a la Laura Casas.

Crec que la Laura és una escriptora molt valenta que ha estat capaç de fer una cosa que per mi és dificilíssim: posar paraules als sentiments, a les sensacions i ho fa de tal manera que dius: "T'entenc. Jo també m'he sentit així". I dic que és valenta perquè penso que no és habitual que les persones obrim el nostre interior com ha fet ella, tan generosament. M'ha fet sentir cert pudor estar llegint sobre la intimitat d'una persona que no conec. Coses meves...

Per una altra banda, és un llibre que he hagut de llegir de mica en mica, intercalat amb altres lectures.  Suposo que el format de petits relats i la manca d'un fil argumental em dificulta entrar en aquell estat d'abstracció que tan m'agrada i fa que em llegeixi un llibre en un tres i no res.

Tot plegat, una  molt bona experiència i amb moltes ganes de sentir la Laura al novembre.

Esperaves la Megan ...(i ho saps)

Des del Club de Lectura sabem que sou un grapat de seguidores les que l'estàveu esperant . 

Megan Maxwell, la vostra autora preferida ha tornat!

Sumem dos nous títols als que ja teníem el curs passat:

Hola, ¿Te acuerdas de mi?

Olvidé olvidarte

Te esperaré toda mi vida

Te lo dije
Els quatre títols disponibles i a la vostra disposició

Ens agrada arribar a tothom!!

Neus Gomis, La noia del tren. Em va enganxar i hipnotitzar completament.

He de dir que al llegir les primeres pàgines se'm va fer una mica pesat, ja que no acabava d'entendre aquests salts en el temps i no m’acabava d’enganxar. Veia una noia que observava la vida dels altres des del tren quan anava a treballar. Però, poc a poc, anava veient que els personatges explicaven el seu dia i les coses que els estaven passant i em vaig començar a intrigar si tot era fictici, si la noia del tren ho imaginava, ho somiava o era real. Fins que em va enganxar i hipnotitzar completament i en tres dies l'he acabat perquè tens ganes de saber com acabarà tot plegat. Per res del món et pots arribar imaginar un final així tan descabellat. Després de llegir-lo crec segurament que veuré la pel·lícula, a veure com ho han desenvolupat. Jo el recomano força, ja que es una novel·la molt intrigant. Descriu molt bé l’escenari i com són els personatges, de manera que sembla que els puguis veure.