El Nazi de Siurana,...em quedo amb "L'Òmnibus de la mort", del mateix autor. Per Ramon Piñol.

La veritat és que si t’has llegit L’Òmnibus de la mort, del mateix autor, et quedes amb aquest darrer. L’estil és el mateix, és una espècie d’investigació per tal d’esbrinar episodis de casa nostra sobre els que la gent de la nostra generació ha sentit a dir coses, però que no deixen de ser rumors, i així poc a poc et vas engrescant en la recerca del que realment va succeir al mateix temps que l’autor. I paral·lelament als avenços de la investigació l’autor deixa anar reflexions, algunes d’elles d’una gran profunditat. Tot plegat fa que sigui un bon llibre, però com et deia, si t’has llegit l’Òmnibus de la mort, potser enyores una mica més d’intensitat en la història, ja que, en la meva opinió, l’Òmnibus de la mort es basa en uns fets i un personatge potser més intens. En fi, crec que és un bon llibre pel club de lectura, però a qui li agradi l’estil del Toni Orensanz li recomanaria que no deixés de llegir l’altre llibre.