Els llibres de Sant Jordi

S'apropa Sant Jordi i iniciem proposta nova:
Quin llibre rebràs, has demanat, et fa il·lusió o t'auto-regalaràs per Sant Jordi?

Les opcions estan obertes i les possibilitats són infinites.

Participa i farem un bon ventall de propostes!

1) Joan Abentín: "L'Amant xinès" de Margarida Aritzeta. 

Em fa gràcia llegir el primer episodi de la Mina Fuster abans del debat de l'escola amb l'autora. Vaig començar amb el tercer i ara vull fer una lectura retroactiva dels dos primers episodis.
2) Meritxell Sanchis: El llibre que sé segur que em compraré és l'últim de l'Albert Espinosa "El millor d'anar és tornar". M'he llegit tots els seus llibres i aquest no pot ser menys. De la resta, doncs encara no ho sé. No m'he decidit. Són molts els llibres que m'agraden així que em deixaré portar per les paradetes de llibres de la Rambla i aquells llibres (em poso un màxim de tres perquè en podria comprar molts) que em diguin alguna cosa quan me'ls miri, seran els que compraré.
3) David Barbens: Per Sant Jordi possiblement em faré regalar 'Persecució', de Toni Sala. De totes maneres, veient paradetes puc decidir per qualsevol altre que m'entri pels ulls.
4) Miquel Merino: Jo en lloc de dir quin llibre m'espero, diré quin regalaré: Voz, de Cristina Dalcher. Es tracta d'una distopia feminista en la linea de "El cuento de la criada", on el govern ha prohibit a les dones parlar mes de 100 paraules al dia. Ni una més, en cas contrari, seran castigades. Tampoc els està permès llegir ni treballar. Una proposta interessant que espero que li agradi 😉

5) Jordi Benaiges: L'AMIC ESCOCÈS de MARIA BARBAL perquè tanca el cicle de PEDRA DE TARTERA

6) Noèlia Sergio: Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols. Fa temps que sento que val molt la pena, va ser premi Òmnium al millor llibre del 2018 i a més és d'Edicions del Periscopi, que trobo que té uns llibres tan originals com la seva imatge.

El extraño verano de Tom Harvey de Mikel Santiago. Aquest serà el tercer llibre que llegeixo seu i he de dir que té una lectura addictiva. Trobo que no té tota la difusió que es mereix.
7) Marcel Pallejà: 3 que m'han regalat:
- Tres dies a la presó, de Gemma Nierga i Jordi Cuixart.
- L'espasa i la llavor, de Jordi Nogués.
- Els meus cafès amb gent interessant, de Jordi Basté.
Auto-regalat:
- L'amant xinès, de la Margarida Arizeta.
8) Mª Teresa Iglesias: El llibre que m'ha arribat per Sant Jordi, és El fibló de la Sílvia Soler. Tinc molt bones expectatives...

"Irène" de Pierre Lemaitre. Opinió de David Barbens.

Comentar aquest llibre, la seva trama, sense spoilers és francament impossible: seria un crim desvetllar res (mai millor dit). Diré que és una novel·la molt dinàmica, te algun gir sorprenent i, sobretot sobretot, gens de sucre. Això m'ha alleujat. Segur que Pierre Lemaitre és un enemic aferrissat de Disney. Per mi és d'agrair.

Per dir alguna cosa més, hi ha molts personatges secundaris que en certs moments poden semblar poc definits, que apareixen a la historia amb a penes el nom i els enquadra poc. Però segurament hauria tret agilitat a una narració que pretén ser trepidant. I ho aconsegueix. En especial en acostar-se el final.

Una bona lectura!

Actualitat Pierre Lemaitre

Les novel·les de Pierre Lemaitre han aconseguit captar l’interès del lector de novel·la negra, gràcies en part a la creació del personatge de Camille Verhoeven. 

Aquesta és la tetralogia que no et deixarà dormir:

1) "Irène" (Tenim 1 exemplar i 9 interaccions)

Llegit per Noèlia, Joan, Miquel, Neus, Irene, David, Cristina i Meritxell (8)

En mans de Montse G. (1)
Mariely a l'espera.

2) "Alex" (Tenim 2 exemplars i 3 interaccions)

Llegit per Noèlia, Joan i Meritxell (3)

Ningú a l'espera

3) "Rosy & John" (Tenim 1 exemplar i 3 interaccions)

Llegit per Joan, Noèlia i Meritxell (3)

Ningú a l'espera

4) "Camille"
Llegit per ningú (0)
Ningú a l'espera

QUIN VOLS TU?

Demana el teu exemplar al Club!

Alex, de Pierre Lemaitre. Opinió de Meritxell Sanchis

Hola, què dir-vos d'aquest llibre!!!

M'ha encantat, he gaudit moltíssim llegint, m'ha enganxat més que Irene. L'he llegit en un temps rècord per mi.

Us el recomano molt. Llegiu-lo.

Té una trama al mig que pot ser us farà dubtar de continuar endavant. No patiu, seguiu, el final val molt la pena, no us decepcionarà. Són d'aquells finals per compartir i que poden crear un bonic debat. El Joan i jo hem tingut tertúlia literària per whatshap (avantatges de les noves tecnologies).

Vinga va, animeu-vos i així en parlem

Meritxell

Alex de Pierre Lemaitre, a cura de Joan Abentín Domènech

Alex de Pierre Lemaitre m'ha agradat molt perquè, entre d'altres coses, ha aconseguit que tingués més ganes de llegir que de mirar el mòbil (gràcies!). Per tant, és una història poderosa que t'atrapa sense cap tipus de dubte. Especialment dinàmica i àgil, els fets s'esdevenen de forma trepidant (vaja, que és una d'aquelles novel·les que et fan passar les pàgines sigui l'hora que sigui). M'encanten aquestes novel·les i sovint les trobo a faltar. 

Alex és una noia estranya que no saps mai per on et sortirà. En Camille Verhoeven és un home que arriba després de la desgràcia viscuda a Irene. Les morts són els danys col·laterals d'una història misteriosa, enigmàtica i sorprenent. L'evolució de la trama és l'evolució dels sentiments interns d'en Camille... tot plegat és una amalgama de vivències que fan vibrar els sentits del lector. Contínuament et vas sorprenent pels famosos girs argumentals que en Lemaitre practica, sense previ avís i que fan tan interessant la novel·la. Opinar massa pot espatllar els misteris i prefereixo no dir res més. Només puc dir que ell investiga i ella és víctima, o assassina, o botxí, o innocent, o culpable... 

Fins a la darrera línia de la novel·la no saps quina conclusió has de treure...

A part ha estat un plaer compartir aquesta lectura quasi de forma simultània amb la meva companya i amiga Meritxell.

"Assassins del Camp" amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver

17:30h Sala Gegants "Debat Assassins del Camp"   amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver                                                        18:30h Presentació de la nova proposta del Club: Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta

Jordi Benaiges ens explica...

La veritat és que sóc molt eclèctic i caòtic i no tinc un criteri definit quan he d'escollir un llibre. És més aviat intuïtiu i sempre a partir d'unes premisses genèriques:

• Autor
• Temàtica
• Comentaris escoltats en programes de ràdio / tele.
• Ressenyes en diaris i/o revistes.
• Fullejant en les llibreries.

He de dir però que les recomanacions que he fet al club ho han estat  en base a un criteri que recomano als pares d'alumnes d'ESO i batxillerat, atès que per una part es poden endur sorpreses molt agradables i, per altra, ofereix una referència de primera mà en relació al seu professorat de literatura (Independentment de la llengua). El criteri no és altre que llegir també les obres que al meu fill li han fet treballar, en especial a partir de 3er d'ESO.

Pel que fa a si tinc llistes de llibres pendents, la veritat és que no degut a la manera de fer abans esmentada,  vaig al que surti sense cap res pre-establert això sí,de vegades igual en llegeixo tres alhora sense que guardin relació entre ells  com un de sol.

Aprofito  per esmentar i recomanar-vos el darrer que he acabat i del qual pel curs vinent us faré la ressenya. Ja veieu que confio plenament que el club tindrà continuïtat :

MOSSÈN TRONXO de Josep Mª Ballarín.

Salutacions a tothom.

Noèlia contesta la pregunta...

En quant als llibres, sempre tinc la sensació que se m'escapen grans històries que hauria de llegir per això sempre estic a la "caça" d'elles: a la biblioteca, a llibreries, blogs, recomanacions, clubs de lectura 😉...

Gènere: dins de la novel·la, pràcticament tot. 
Llavors faig llistes interminables que, evidentment, no exhaureixo mai o bé els acabo comprant i fent una muntanya de llibres a la tauleta que tampoc desapareix mai ( que bé! ).

Quan he d'escollir un llibre d'entre tot aquest garbuix de llibres em deixo portar pel moment emocional o l'instint, el que em ve més de gust. No és una tria racional; a vegades és per la portada, a vegades és per continuar amb el mateix autor/a que m'ha agradat....

Quin criteri seguiu per escollir el proper llibre que caigui a les vostres mans? Teniu llistes interminables de llibres pendents?

M'agraden els llibres que parlen de la vida, coses personals, l'actitud com s'enfronten als problemes o coses bones, m'agrada veure la visió dels altres, les diferents opcions ja que tots som molt diferents i actuem de manera molt diferent a tot. Crec que d'això puc treure coses bones!

(Irene Pardo)

Jo, tot i que tinc una bona llista de llibres pendents, mai puc evitar de col·locar-ne un (o dos, o tres...) entre llibre i llibre de la llista i així, clar, es fa impossible de completar mai 😅

El que sí que tinc com a criteri, és que quan porto el 10% llegit em pregunto a mi mateix si el llibre m'està agradant, i si no és així, el deixo (la vida es molt curta, i tenim molts llibres meravellosos per llegir com per perdre temps de lectura en llibres que no ens acaben de fer el pes 😊). El meu proper llibre, per cert, és del Club de Lectura 😉. (Miquel Merino)

Doncs no tinc cap ordre ni criteri ordenat per escollir llibre.

De vegades, si algun autor m'agrada, provo amb d'altres títols del mateix ... però no seguits. D'altres consulto a internet, en webs de gent que em sembli interessant els comentaris que fa de llibres. O senzillament em planto a la llibreria i vaig resseguint els llibres que veig exposats.També he de dir que no sempre llegeixo novel·la. Hi  ha temporades que em canso de llegir ficció i opto per buscar d'altres temàtiques. Llavors el meu camp de cerca es redueix: ara, per exemple, porto alguns d'Història (amb un parèntesi per llegir "Irène" per seguir una mica les recomanacions del club de lectura) i de moment em sembla que em mantindré en aquest registre.

(David Barbens)

Jo busco per internet els llibres més venuts i llegeixo la sinopsi. També em fixo molt en la portada. Si em crida l'atenció o no.

Libres pendents: acabar la tetralogia de Pierre Lamaitre i de moment res més. Estic oberta a qualsevol proposta.

(Meritxell Sanchis)

"I va aparèixer el Pierre Lemaitre", a cura de Noèlia Sergio

No se si us passa a les persones que us agrada el gènere policíac que quan porteu tres o quatre llibres del mateix autor ( i sovint amb el mateix personatge protagonista) teniu la sensació que escriu seguint una plantilla. Mateixes estructures, arguments poc originals i acabes el llibre una mica decebuda. 

Malgrat tot, jo insisteixo. 

I va aparèixer el Pierre Lemaitre. 

He llegit els tres primers i he de dir que el nivell de decepció és 0%. També fa servir el mateix inspector protagonista com a fil conductor de la sèrie però cadascuna de les històries té la seva dosi de sorpresa, diferent a les altres. A més la trama està perfectament lligada, no tens la sensació que hi ha girs incoherents i finals poc creïbles.

A nivell individual, diria que la menys espectacular potser és Rosy & John però no pot negar-se la traça de l'escriptor per crear tota una història trepidant que a més té la curiositat que és l'adaptació d'una novel·la digital que va publicar per capítols anys abans.

Espero acabar la tetralogia amb Camille amb el mateixos nivells de decepció que la resta. I a més m'ha despertat la curiositat per llegir algun altre llibre seu fora d'aquest gènere.