No se si us passa a les persones que us agrada el gènere policíac que quan porteu tres o quatre llibres del mateix autor ( i sovint amb el mateix personatge protagonista) teniu la sensació que escriu seguint una plantilla. Mateixes estructures, arguments poc originals i acabes el llibre una mica decebuda.
Malgrat tot, jo insisteixo.
I va aparèixer el Pierre Lemaitre.
He llegit els tres primers i he de dir que el nivell de decepció és 0%. També fa servir el mateix inspector protagonista com a fil conductor de la sèrie però cadascuna de les històries té la seva dosi de sorpresa, diferent a les altres. A més la trama està perfectament lligada, no tens la sensació que hi ha girs incoherents i finals poc creïbles.
A nivell individual, diria que la menys espectacular potser és Rosy & John però no pot negar-se la traça de l'escriptor per crear tota una història trepidant que a més té la curiositat que és l'adaptació d'una novel·la digital que va publicar per capítols anys abans.
Espero acabar la tetralogia amb Camille amb el mateixos nivells de decepció que la resta. I a més m'ha despertat la curiositat per llegir algun altre llibre seu fora d'aquest gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada