"Irene", una opinió de Meritxell Sanchis

Ha sigut un llibre que des del primer moment m'ha enganxat. 
L'he llegit en poc temps, tenint en compte que només llegeixo abans d'anar a dormir.
Durant el dia anava recordant seqüències del llibre i no trobava el moment que arribés la nit per continuar la lectura.
He de dir que és un llibre "duret", però a mi m'agraden molt els llibres de misteri i aquest compleix totes les meves expectatives.
Us animo a llegir-lo i que en puguem parlar ben aviat.
M'agradaria comentar-vos un aspecte, però faria "spoiler" als que encara no se l'han llegit i no és just. Així que ànims i a llegir molt.
Jo ja he començat el segon, Àlex, i de moment un 10 com el primer.

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

El dia de la poesia

La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees mitjançant la paraula, la creativitat i la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa quan qüestiona de manera sempre renovada la forma com usem les paraules i les coses, les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. A partir de les seves associacions i metàfores i a la seva gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix una altra faceta possible de diàleg entre les cultures.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovat per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999.

D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és recolzar la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves respectives comunitats.

(web de la UNESCO)

El Club de Lectura de Dominiques Tarragona s'adhereix a aquesta efemèride amb una senzilla proposta: quin és el teu poema?

Compartim amb la resta de companyes del Club els nostres poemes, poesies que recordem de quan érem petits, del nostre lloc d'origen, aquell poema que et va ensenyar l'àvia... 
Anima't i envia el teu poema al nostre correu!

LA NIT, de Laia Massó Virgili

La  nit és un somni.

La nit  és el moment on tot sembla agafar una tonalitat màgica,

una resplendor profunda i meravellosa.

A la nit pots somiar

pots fer realitat coses impossibles, poden ocorre miracles impensables, 

només dominats per la teva imaginació.

La nit és fantasia.

Una fantasia on tot és possible, on tu governes totes les coses

i els teus sentiments poden desbordar-se.

La nit és un viatge.

Es un viatge  per dins el teu cor, que hi pots anar si vols 

i pots permetre passar qui tu vulguis.

La nit és del somiador.

Als somiadors els pertany la nit. Seu és el moment

on  tot es deix portar per la màgia.

La nit és màgica.

Es màgia i ficció ; imaginació i poder. Pots somiar, sentir,

dominar i pensar amb el cor.

La nit és poder.

Poder de poder canviar el centre del món, ho pots ser tu, o serà ell.

Tu domines, tu pots escollir.

La nit és un llac.

Un llac on desemboquen rius de llàgrimes,

On s’ofeguen totes les penes.

La nit és un somni.

Ell és la nit, la meva nit , és el meu cor, el centre del meu món, la meva inspiració;

Ell ho és tot. Ell és un somni. Només el meu somni.

1. ARA MATEIX, de Miquel Martí i Pol. (Albert Vilaró)

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

2. LA TEVA FORÇA, de Joan Brossa. (Noèlia Sergio)

Espiga estranya, pobra arma en el joc,
Ja ha passat la tarda.
Baixa el sol.
Si plovia aquesta nit...
No tardis. Et voldria dir tantes coses!

Cada dia m'agrades més. Això és l'únic que importa.
No tardis. Tinc necessitat de veure't a tothora.
Ha no en puc prescindir. Ets el meu petit àngel.
T'he trobat i estic molt satisfet.
Tot em sembla molt bonic, molt bonic.
Mai més no et podré oblidar.
T'estimo tal com ets,
      no pel que puguis dir
             ni pensar ni per res.
Ho faig. D'altra manera no em lligaria.
En canvi, no comprenc què has pogut trobar en mi.
Per a mi sí que és fàcil.
          No exagero.
           No et busco més que a tu.
Mira, anem plegats pel carrer.
Avancen els peus.
Posem ordre al pensament.
Tot ho engrandim.
Sí, el nostre amor té raó d'ésser.

Em complau deixar-me endur pel goig que experimento.
On aniries, petit àngel?
         Què faries?
         Oi que ja no et sents inútil?
Avui hem passat hores plegats. Fosforeja la cigarreta.
Els altres caminen de pressa.
D'uns quants dies ençà ens veiem diàriament.
El cor em balla. On tens les mans?

No hi ha cap més notícia avui?

3. "¿Así que quieres ser escritor? " - Charles Bukowski (Miquel Merino)

Si no te sale ardiendo de dentro,
a pesar de todo,
no lo hagas.
A no ser que salga espontáneamente de tu corazón
y de tu mente y de tu boca
y de tus tripas,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte durante horas
con la mirada fija en la pantalla del ordenador
ó clavado en tu máquina de escribir
buscando las palabras,
no lo hagas.
Si lo haces por dinero o fama,
no lo hagas.
Si lo haces porque quieres mujeres en tu cama,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte
y reescribirlo una y otra vez,
no lo hagas.
Si te cansa sólo pensar en hacerlo,
no lo hagas.
Si estás intentando escribir
como cualquier otro, olvídalo.
Si tienes que esperar a que salga rugiendo de ti,
espera pacientemente.
Si nunca sale rugiendo de ti, haz otra cosa.
Si primero tienes que leerlo a tu esposa
ó a tu novia ó a tu novio
ó a tus padres ó a cualquiera,
no estás preparado.
No seas como tantos escritores,
no seas como tantos miles de

personas que se llaman a sí mismos escritores,
no seas soso y aburrido y pretencioso,
no te consumas en tu amor propio.
Las bibliotecas del mundo
bostezan hasta dormirse
con esa gente.
No seas uno de ellos.
No lo hagas.
A no ser que salga de tu alma
como un cohete,
a no ser que quedarte quieto
pudiera llevarte a la locura,
al suicidio o al asesinato,
no lo hagas.
A no ser que el sol dentro de ti
esté quemando tus tripas, no lo hagas.
Cuando sea verdaderamente el momento,
y si has sido elegido,
sucederá por sí solo y
seguirá sucediendo hasta que mueras
ó hasta que muera en ti.
No hay otro camino.
Y nunca lo hubo.

4. CORRANDES D'EXILI, de Joan Olivé (Pere Quart). (Montse Jové)

5. Solstici, de Miquel Martí i Pol. (Montse de Aizpuru Adam)

6. La Vaca Cega, de Joan Maragall. (Meritxell Sanchis)

7. Podries, de Joana Raspall. (Joan Abentín)

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre...

Un altre país

fóra casa teva,

i diries "sí"

en una altra llengua.

T'hauries criat

d'una altra manera.

Més bona, potser.

Potser més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega...

Tindries amics

i jocs d'altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva.

Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

secs de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva.

8. Píntame angelitos negros, d'Andrés Eloy Blanco Meaño. (Mariely Muñoz)

¡Ah mundo! La negra Juana,

¡la mano que le pasó!

Se le murió su negrito,

sí, señor.

—Ay, compadrito del alma,

¡Tan sano que estaba el negro!

Yo no le acataba el pliegue,

yo no le miraba el hueso;

como yo me enflaquecía,

lo medía con mi cuerpo,

se me iba poniendo flaco

como yo me iba poniendo.

se me murió mi negrito;

dios lo tendría dispuesto;

ya lo tendrá colocao

como angelito de Cielo.

—Desengáñese, comadre,

que no hay angelitos negros.

Pintor de santos de alcoba,

pintor sin tierra en el pecho,

que cuando pintas tus santos

no te acuerdas de tu pueblo,

que cuando pintas tus Vírgenes

pintas angelitos bellos,

pero nunca te acordaste

de pintar un ángel negro.

Pintor nacido en mi tierra,

con el pincel extranjero,

pintor que sigues el rumbo

de tantos pintores viejos,

aunque la Virgen sea blanca,

píntame angelitos negros.

¿No hay un pintor que pintara

angelitos de mi pueblo?

Yo quiero angelitos blancos

con angelitos morenos.

Ángel de buena familia

no basta para mi cielo.

Si queda un pintor de santos,

si queda un pintor de cielos,

que haga el cielo de mi tierra,

con los tonos de mi pueblo,

con su ángel de perla fina,

con su ángel de medio pelo,

con sus ángeles catires,

con sus ángeles morenos,

con sus angelitos blancos,

con sus angelitos indios,

con sus angelitos negro,

que vayan comiendo mango

por las barriadas del cielo.

9. "A LA VORA DEL MAR...", de Salvador Espriu. (Jordi Salabarnarda)

XXV

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d'aigua, l'esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l'ordre

d'una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m'atrauen a naufragi.

Captiu del càntic

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia 

una casa, un lent somni.

10. Ben poca cosa tens, de Miquel Martí i Pol. (David Barbens)

La taula i uns quants llibres, 

l'enyor d'ella, que és lluny 

i tampoc no l'oblides, 

i aquest silenci, dens 

de paraules no dites. 

Si ara escrius, a recer 

de tanta melangia, 

et perdràs pels camins 

d'una tristor benigna, 

la veu se't tornarà 

poruga i malaltissa 

i a cada mot creuràs 

que perds un tros de vida. 

Deixa-ho tot. Al carrer 

fa una tarda tranquil·la. 

Camina. Hi ha gent 

per fer-te companyia. 

No et refusis a cap 

dels horitzons que et criden. 

Quan tornis, tot serà 

més assenyat i digne. 

No hauràs oblidat res 

–no és més lliure qui oblida–, 

però duràs les mans 

plenes de llum fresquíssima.

11. Un solo instante y se pierde. Un poema de Meritxell Cardona

Un momento en que el tiempo

se detiene,  y un reflejo

me muestra esta triste suerte

que en tus ojos se extiende.

Que se ahoga entre las lágrimas

que abordan las últimas páginas

de esta historia de muerte.

Y aunque no me arrepiento

de cada palabra

que ahogué en mi almohada

y de cada aliento

que se ha perdido en el tiempo

al tratar de llamarte,

Contra mi orgullo enfrentarme

y perder este intento.

Veo ahora tu rostro

entre lágrimas y llantos.

Me pierdo en esos ojos claros

que me convierten en despojos

al saber que te pierdo,

que tus labios se escapan

y que no puedo hacer nada

para arreglar este enredo.

Y me rindo al destino

que ahora te reclama,

que cual consorte te acompaña

hacia el borde del abismo

Miro tu espalda

mientras te alejas

y con una triste mueca

mi último suspiro escapa.

Pues no hay vida en tu ausencia

ni alegría tras tu falta,

pues mi vida no es nada

si le falta tu esencia.

12. SOMRIU, de Maties Boada i Ràfols. (Empar Virgili)

Somriu al vent, que t’asseca la cara;
Somriu al mar, que t’esquitxa els vestits;
Somriu al sol, que amb ses flames t’abraça;
Somriu al fred, que t’adorm els sentits.
Somriu al cel, quan et nega somriures;
Somriu al foc, quan t’abrusa per dins;
Somriu al gris, quan de blau t’ompliries;
Somriu a Déu, quan t’esborra camins.

Somriu a tot, que el somrís crea vida;
galant reforç, és claror i embranzida,
sembrant de flors el sever pedruscall.
Somriu-me a mi, si en ma faç veus penombres,
que el teu somrís foragita les ombres
com l’alba neix al joliu cant del gall.

11 d'abril de 2019 (Club de Lectura Dominiques Tarragona)

NADIE PUEDE VIVIR UNA VIDA NORMAL SIN TENER PESADILLAS DE VEZ EN CUANDO. 

"Irene", no m'acaba d'agradar. Per Neus Gomis.

Ens agrada molt que opineu amb sinceritat i ens digueu què penseu de les nostres propostes. Per aquest motiu valorem molt positivament la participació de la Neus Gomis, encara que no li hagi agradat el llibre d'en Lemaitre. La discrepància augmenta la qualitat dels debats, encara que siguin virtuals!

Moltes gràcies Neus! 

El llibre Irene de Pierre Lemaitre me'l vaig començar a llegir amb motes ganes i interès. No obstant, encara no he pogut arribar a la meitat i se'm fa feixuc. No m'acaba d'agradar, no sé si el continuaré. M'he saltat pàgines i miro pel final a veure què, però no em crida, així que no se si l'acabaré.

IRÈNE, sense paraules. Per Joan Abentín

Impactant.
Sorprenent.
Inoblidable. 

Després de la lectura d'Irène de Pierre Lemaitre només et pots quedar sense paraules, agafar aire i agrair al destí (o a la persona que te l'hagi recomanat- Gràcies Noèlia) haver llegit aquesta espectacular història. La idea seria no explicar o comentar massa l'argument, ja que tot seria un spoiler de màxima potència. Per tant, poca cosa poc dir-se quan estàs enganxat a un llibre sense poder fer altra cosa que llegir i amb l'únic objectiu d'arribar fins al final. Ni de lluny pots viure aquesta sensació amb els altres llibres que et cauen a les mans. Tot comença escabrós i sanguinari, es va tranquil·litzant una mica el tema i de cop t'adones que la trama t'ha atrapat fins al moll de l'os. 

Qui és el Novel·lista/assassí que porta a la realitat els crims que la ficció ha relatat al llarg dels temps? 

No res, val la pena llegir el llibre.

Una novel·la ideal pel Club de Lectura de Dominiques de Tarragona, ja que aporta aquella dosi de lectura atractiva que pot arribar a tots els públics. 

El segon Debat & Conversa Informal del Club... això es posa inquietant!

Després de l'èxit del primer Debat & Conversa Informal 

del nostre Club de Lectura, 

ens arriba aquest missatge INQUIETANT DE VERITAT

(no et perdis la propera trobada del Club...seria imperdonable!)

Debat sobre Rupi Kaur i Elvira Sastre

Aquest dijous hem celebrat el primer Debat & Conversa Informal en la remodelada biblioteca de la nostra escola. Un total de 8 membres del Club ens hem trobat per parlar sobre Rupi Kaur i Elvira Sastre per tal de commemorar l'efemèride que es celebra demà: el Dia Internacional de la Dona. Ha estat una xerrada ben interessant que ha inclòs excel·lents aportacions de totes i tots. Gràcies a Noèlia i Miquel per la vostra implicació com a nous membres de l'Equip Impulsor i a Montse, Sònia, Meritxell, Montserrat i Josep Maria per participar. 

ERES LO MÁS BONITO QUE HE HECHO POR MI (Elvira Sastre)

Poemes de Rupi Kaur

Conversa Informal com a acte de respecte amb el Dia de la Dona

El Dia Internacional de les Dones es celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides. És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el paper de la dona en la nostra societat denunciant el sexisme.

El Club de Lectura de Dominiques inicia la seva proposta cultural de les Converses Informals o Micro Debats amb un suggeriment molt especial: Elvira Sastre i Rupi Kaur, poetesses que saben expressar en paraules la veritable essència dels sentiments femenins (...i humans?).
DIJOUS 7 DE MARÇ A LES 17:15h A LA BIBLIOTECA DE LA NOSTRA ESCOLA
Kaur treballa per transformar experiències de dolor. Va publicar un llibre de poesia i prosa titulat Milk and Honey el 2015. El llibre tracta temes de violència, abús, amor, pèrdua i feminitat i ha venut més d'un milió de còpies. S'ha convertit en número 1 en el llista dels més venuts de The New York Times.

(Imatges extretes de la xarxa)

Els Microdebats o Converses Informals del Club

Ens plau presentar-vos la nova proposta del Club de Lectura de Dominiques Tarragona: els Micro-debats o les Converses Informals del Club.

Aquestes trobades consisteixen en promoure petites xerrades basades en un llibre o en un escriptor/a. 

Només necessitem ser 3/4 persones (com a mínim) i compartir una estona durant 20/30 minuts (també com a mínim).

Les trobades seran a la biblioteca de l'escola, rodejats de llibres i bones sensacions.

Qualsevol membre del Club pot proposar una xerrada que l'equip impulsor valorarà i procurarà portar a terme. La vostra implicació és clau i ens fa molta il·lusió.

Per tant, partim d'un compromís poc ambiciós, però molt atractiu pel format i amb moltes possibilitats.