Somriu al mar, que t’esquitxa els vestits;
Somriu al sol, que amb ses flames t’abraça;
Somriu al fred, que t’adorm els sentits.
Somriu al cel, quan et nega somriures;
Somriu al foc, quan t’abrusa per dins;
Somriu al gris, quan de blau t’ompliries;
Somriu a Déu, quan t’esborra camins.
Somriu a tot, que el somrís crea vida;
galant reforç, és claror i embranzida,
sembrant de flors el sever pedruscall.
Somriu-me a mi, si en ma faç veus penombres,
que el teu somrís foragita les ombres
com l’alba neix al joliu cant del gall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada