XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada