2. LA TEVA FORÇA, de Joan Brossa. (Noèlia Sergio)

Espiga estranya, pobra arma en el joc,
Ja ha passat la tarda.
Baixa el sol.
Si plovia aquesta nit...
No tardis. Et voldria dir tantes coses!

Cada dia m'agrades més. Això és l'únic que importa.
No tardis. Tinc necessitat de veure't a tothora.
Ha no en puc prescindir. Ets el meu petit àngel.
T'he trobat i estic molt satisfet.
Tot em sembla molt bonic, molt bonic.
Mai més no et podré oblidar.
T'estimo tal com ets,
      no pel que puguis dir
             ni pensar ni per res.
Ho faig. D'altra manera no em lligaria.
En canvi, no comprenc què has pogut trobar en mi.
Per a mi sí que és fàcil.
          No exagero.
           No et busco més que a tu.
Mira, anem plegats pel carrer.
Avancen els peus.
Posem ordre al pensament.
Tot ho engrandim.
Sí, el nostre amor té raó d'ésser.

Em complau deixar-me endur pel goig que experimento.
On aniries, petit àngel?
         Què faries?
         Oi que ja no et sents inútil?
Avui hem passat hores plegats. Fosforeja la cigarreta.
Els altres caminen de pressa.
D'uns quants dies ençà ens veiem diàriament.
El cor em balla. On tens les mans?

No hi ha cap més notícia avui?