L'obra ambientada al Pallars nadiu de l'autora transcorre durant la primera meitat del segle passat. Narra la vida de Conxa situada gairebé en la seva totalitat a l'univers rural d'aquella època fins el seu trasllat a Barcelona en la part final de la seva vida. A través d'ella veiem com de petita els seus pares la lliuren a uns oncles sense descendència residents en un altre poblet per tal d'alliberar-se de càrregues econòmiques. El fet li comporta la readaptació a un nou entorn, el descobriment de l'amor, el matrimoni, l'arribada dels fills i l'estroncament de totes les perspectives a conseqüència de la guerra civil i la post-guerra.
Es tracta d'una narració lineal en primera persona on l'autora a través d'un relat simple, un llenguatge exquisit, absència de diàlegs, un to íntim i personal més propi d'un diari, una narració impecable culta i delicada inserida d'expressions rurals, realitza una fotografia del món, la societat i la vida de pagès en els anys convulsos de la fi de la república, la guerra civil i el franquisme. Una forma de viure que en les pàgines finals té el seu contrapunt en l'esbós dur de la vida a ciutat, concretament Barcelona, on la protagonista ha de viure els seus darrers anys. Dir també que la novel·la va obtenir els premis Joaquim Ruyra (1984) i Joan Crexells (1985).
El tractament íntim i personal que Maria Barbal imprimeix al relat em va recordar enormement "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda de la qual sembla nodrir-se. Fins i tot es podria dir que Conxa és l'ànima bessona de Colometa a qui uneix la resistència pel viure i l'acceptació dels esdeveniments, a part d'unes circumstàncies gairebé similars. Un reflex d'això el tenim en la frase que pronuncia la protagonista "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera". Un tret afegit a destacar, com en tantes altres obres amb rerefons social, és allò que alguns anomenen intra-història entesa com el fer palès als ulls de tothom la vida quotidiana de persones anònimes en contraposició a la història tradicional, fets i successos que solen sacsejar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada