He de dir que encara em surt fum del cap de tant donar-hi voltes i rellegir fragments de Tocats pel foc. Déu n'hi do quines 69 pàgines més aprofitades! Partint de què no és el llibre que hagués escollit en una llibreria, he gaudit d'aquesta lectura pausada, que vas intercalant amb moments de reflexió per intentar posar-te a la pell dels personatges i comprendre el seu punt de vista. És un llibre que et convida a compartir i debatre les idees que exposa, estiguis o no d'acord, és a dir a pensar i qüestionar-te la realitat. Només per això ja val la pena. Però per més coses: amb quatre pinzellades el Pedrolo és capaç de transportar-te a la barraca de l'Anto i la seva família (per cert, us heu fixat en el nom de la seva dona? una altra cosa interessant per comentar...). Utilitza un llenguatge tan acurat que pots imaginar-te les escenes com si fossis un més dels personatges; em quedo amb el verb "butxaquejar". Per tant, recomanable per desrovellar les neurones.
I una confessió: és la primera vegada que llegeixo a Pedrolo.... i probablement repetiré però d'aquí un temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada