Tocats pel foc és un llibre bastant interessant i original. És el segon llibre d'aquest club de lectura en el que tota la trama està escrita a través de diàlegs, aquesta vegada amb xerrades de sobretaula després dels sopars. A diferència del primer llibre que vaig llegir, en aquest el mestre Pedrolo descriu molt subtilment i amb molts de detalls tots i cada un del gestos que fan els personatges mentre parlen, com es mouen, què fan, quina expressió tenen a la cara, etc, això serveix, en part, per fer aturades durant les converses en les que al lector li venen ganes de dir el que pensa i intervenir a la tertúlia. Aquestes descripcions fan que s'assaboreixin més el que diuen els personatges, que s'assimilin les actituds, el que pensen de la realitat que estan vivint, en definitiva, ajuden molt al lector a posar-se en la pell dels que són a la barraca.
Dins la situació de marginalitat i pobresa que viuen els personatges i del lloc, una barraca on els únics seients són unes caixes, el Sr. Pedrolo l'omple de calor i de benestar, i fan venir ganes d'estar assegut allà parlant de la vida amb els personatges.
Si he de fer algun tipus de crítica (i perdó per fer-ho) jo la faria precisament amb la fluïdesa del llenguatge d'aquestes converses, el misteriós "nebot" podria molt bé tractar-se d'un intel·lectual i per això parla tan bé. La resta, però, són gent que ha viscut tota la seva vida al camp on segurament tindrien molt pocs recursos i han anat a la ciutat on, després d'uns anys encara no han pogut sortir d'una barraca. Tots utilitzen un llenguatge molt culte al meu entendre i rebaten al convidat les seves opinions sense cap dificultat.
És un llibre fàcil de llegir i amè on es debat el tema de la possessió i de la llibertat, i sobre la resignació o la lluita pel que volem. Moltes gràcies per haver-ho inclòs en el club de la lectura de les Dominiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada