Ens arriba una interessant opinió de Josep Maria Gomis, avi de l'Aina i del Pol, del llibre Tocats pel foc de Manuel de Pedrolo. Ens alegra i ens satisfà seguir promovent aquest autor durant l'any en què es commemora el centenari del seu naixement.
Moltes gràcies Josep Maria i ben tornat al club.
Moltes gràcies Josep Maria i ben tornat al club.
Tota la novel·la passa en una barraca dels voltants de Barcelona, en plena dictadura. En una família molt humil fa acte de presència un desconegut, sembla que per conviure-hi alguns dies…
S’estableix un diàleg entre ells. Els valors que intenta transmetre el nouvingut, no d’acord amb els establerts a l’època, provoquen desconcert a la casa: la dignitat de la persona, la llibertat de pensament, el fet de tenir coses; entra en contradicció amb el ser de cada persona. El tracte entre rics i pobres, un món en el qual tot és de tots, el tractament de la sexualitat… l’obediència dels fills envers els pares, els diferents rols dins una família…
És molt interessant l’anàlisi que fa l’autor de tots aquests temes, alguns també d’actualitat, i les diferents actituds de cada personatge. També en el fet de que hi havia coses que no se'n podia ni parlar o s’havien d’amagar, per por a les represàlies del poder…Però sempre hi havia algú més valent…
En aquesta curta obra, es nota la destresa i capacitat de Pedrolo per fer reflexionar al lector sobre determinats comportaments humans. És un llibre de denúncia. Reflex d’aquella societat espanyola.
Manuel de Pedrolo va escriure aquesta obra el 1959. No la va poder editar fins el 1976. Sabem que li van censurar moltes obres, tant per ser escrites en català, com per les idees de l’autor. Tema que torna a ser d’actualitat. Tocats pel foc, a més, posava en evidència el règim… que no va permetre mai la dissidència. Personalment crec que val molt la pena llegir-la, i contextualitzar-la en el temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada