El Crist de nou crucificat, un suggeriment de Marcel Pallejà

Com que estem a les portes de la Setmana Santa i la Pasqua, us recomano la lectura d'un llibre que em va frapar d'una manera impressionant a la meva joventut: és El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis, una novel·la escrita el 1948 pel mateix autor de la famosa Alexis Zorba, més coneguda per Zorba, el griego. Escriptor i filòsof grec, Kazantzakis (que va perdre el Premi Nobel de Literatura el 1956 per un sol vot davant la candidatura de Juan Ramón Jiménez) no et deixa gens indiferent després de llegir aquesta novel·la que fa paral·lelisme entre la passió de Jesús i la vida d'un poble imaginari grec, Licrovisi, mitjançant la representació teatral que els seus veïns fan, cada set anys, dels darrers dies de vida de Crist. Un cop els papers dels personatges estan repartits, fet del que s'encarrega el Pope (nom que reben els capellans de l'Església cristiana ortodoxa), la vida quotidiana de tots ells va canviant apropant-se, amb molta exactitud, a la manera de ser i al que van viure els seus homònims de fa més de 2000 anys, a Palestina. Manòlios, el veí que ha d'encarnar el paper de Jesús a la representació teatral, va passant per diferents moments vitals que el porten cap a un final ben dramàtic: és l'Evangeli que reviu. És, un cop més, la lluita entre el bé i el mal, entre el poder corrupte, que tot ho manipula, i la lluita per la justícia social que porta a terme Manòlios junt als més joves del poble. Una lectura llarga i densa però que et lliga des de la primera plana. Segurament que avui no és fàcil trobar-lo, però està molt present a les biblioteques per ser una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX. No descarto que hi hagi edicions a disposició de les llibreries, i es pot gaudir de la seva lectura tan en català com en castellà. Per mi, una obra mestra per ser llegida i reflexionada tant per creients com per no creients. Arrel d'aquesta obra, Kazantzakis va ser excomunicat per l'Església Ortodoxa, i el seu llibre va passar a l'índex de llibres prohibits de l'Església Catòlica. Com va dir un dels seus traductors al castellà, aquesta obra és "el testimoni d'un cristianisme no basat en paraules sino en actes". Bones vacances i bona Pasqua a tots els membres del Club de Lectors de la nostra escola, i sobretot a l'equip impulsor.