dimecres, 21 de març del 2018

33. Tocats pel foc, una opinió a cura de Miquel Merino

Miquel Merino és el pare del Julen de P5 i s'estrena al nostre club amb el Tocats pel foc de Manuel de Pedrolo. Ens reconeix que ara s'està llegint la novel·la de la Megan Maxwell, perquè s'ha de llegir de tot de tant en tant
Miquel, estem molt d'acord amb tu i sigues molt benvingut! 
Resultado de imagen de tocats pel foc pedroloTocats pel foc és una novel·la escrita l'any 1959, que no va veure la llum fins quasi acabada la dictadura, doncs es va publicar ja el 1976, i de seguida entenem el perquè de la censura. La seva temàtica versa principalment en l'anarquisme i el comunisme com a teories, explicades per l'Ange, un misteriós personatge que és acollit –amagat- temporalment per una família que viu a una barraca a la Barcelona de la post-guerra.
La novel·la es llegeix molt bé, doncs té un estil molt teatral, amb molts diàlegs que fan molt àgil la lectura. A més, dedica cada capítol a un dels personatges, que serà el centre de l'acció.
Tot i això, al principi em va costar una mica fer-me amb algunes expressions que utilitza en Pedrolo –reconec que no l'havia llegit mai, i també que no acostumo a llegir en català-, i paraules com "esguard" o "fitar" no m'eren familiars, però de seguida un s'hi fa, i un cop t'endinses al segon capítol tot va rodat. Comentar també que aquesta primera edició que ronda per l'escola te algunes errades tipogràfiques que molesten una mica la lectura, però res de l'altre mon (tinc entès que a la segona edició les van corregir). L'únic que realment si que destorba més a la lectura és que de vegades es queda curt en la construcció dels diàlegs, i molts cops no saps quin dels personatges està parlant o realitzant algunes de les accions.
El final, molt obert, ens fa reflexionar sobre el sistema actual, sobre la propietat privada, el treball i, per damunt de tot, sobre la nostra pròpia dignitat.
Molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada