34. La Llibreria, una opinió a cura de Marcel Pallejà

Marcel Pallejà, director titular de la nostra escola, s'estrena al Club de Lectura amb La Llibreria de Penelope Fitzgerald. Amant de la lectura i de la cultura popular en general, ha trobat un foradet en la seva atapeïda agenda i ens ha enviat la següent ressenya. Gràcies Marcel!

Després d'haver escollit La llibreria, de la Penelope Fitzgerald, pensant que seria una lectura atractiva per iniciar-me en el flamant Club de Lectura del col·legi, la veritat és que m'ha deixat una mica decepcionat. L'argument es presenta, en un principi, interessant, i l'inici l'he trobat força prometedor al presentar la història d'una llibreria que arrenca amb l'oposició de tot un poble, molt tancat en sí mateix, instal·lada en un casalot vell i humit que hi té, fins i tot, un fantasma. "Bravo" pels ingredients, vaig pensar llegint les primeres pàgines. Però a mesura que m'he anat endinsant en la seva lectura, he anat perdent l'interès i no m'ha frapat en gaires ocasions tot i que el mateix títol hauria d'haver fet, en mi, l'efecte contrari: apassionar-me per tal de seguir llegint fins acabar-lo, perquè la seva lectura no és gens difícil. He trobat una història lenta, amb poca acció, i penso que el mateix desengany que té la Florence a l'haver de tancar el seu negoci literari és el que he sentit, en general, a l'acabar-lo de llegir. El transfons de la història, però, m'ha agradat, ja que esdevé una reflexió vers a la lluita i la perseverança que hem de mantenir en els nostres ideals i objectius de vida. La Florence no s'arruga davant l'embat constant d'uns veïns que, com més rics i poderosos són, més volen allunyar la cultura i el coneixement del seu voltant, fet que està sempre d'actualitat. Malgrat tot el que acabo d'opinar, estic molt content d'haver encetat el nostre Club i amb ganes de començar un segon llibre. Felicitats a tots, gràcies per les vostres aportacions i suggeriments... Per cert, li donaré una segona oportunitat a la Penelope Fitzgerald anant al cinema a veure la pel·lícula de la Isabel Coixet. Ja us explicaré. No m'ha passat mai, però potser que sigui la primera vegada que m'agradi més la pel·lícula que el llibre. Si és així, espero que no sigui un costum.