Espero que ningú se m'enfadi per la crítica que faré doncs cadascú te els seus gustos, i veig que hi ha molta gent a qui li ha agradat el llibre... però a mi no m'ha agradat gens. M'ha semblat fluix en la trama (poc elaborada, còpia d'Outlander en el plantejament, però amb llenguatge barroer "si tia, "ya tía") i en els personatges (alguns tenen una personalitat inexplicablement canviant), però això li podria passar. El que pitjor he portat ha sigut el tema lingüístic, i és que durant tota la novel·la l'autora juga amb impossibles equívocs del llenguatge. I es que si hom envia tres espanyoles de l'època actual que han estat treballant una temporada a Londres però no son natives, a l'Escòcia del segle XVII, no poden anar dient-lis tota l'estona expressions espanyoles actuals com "vaya tocha tiene esa tía", "vaya marronaco", "parece Carmen de Mairena", "lo flipo" als escocessos de l'època, que lògicament no entenen res i, almenys en el meu cas, no em semblen equívocs graciosos, sinó que se'm van fer molt pesats.
I això deixant de banda que el rigor històric no hi és per enlloc (el segle XVII no és l'edat mitjana, com se'ns diu durant tota la novel·la, seria més aviat el barroc, però be, tant hi fa).
En fi, almenys puc dir que ho he intentat, i que definitivament aquesta autora no és per a mi, i per poder dir-ho, m'ho havia de llegir. De vegades pressuposem que només ens agrada un tipus de llibres, però en ocasions trobem joies en d'altres gèneres que no ens esperaríem. Aquest no ha sigut el cas. També passa a l'inrevés, és clar! Jo soc fanàtic de la novel·la negra, i tot just ara acabo de llegir un clàssic dels anys 30, "Cosecha Roja", d'en Dashiell Hammett, un dels dos referents de la novel·la negra dels anys 30 en endavant... i també puc dir que no m'ha agradat, qui ho havia de dir!
Per tant, la meva crítica, tan negativa, només és una percepció subjectiva meva, i si opteu per llegir la novel·la de la Maxwell, tant de bo us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada