En primer lloc, dir que el llibre em va arribar a les mans per casualitat, doncs no tenia pensat llegir-lo, per tant, no tenia cap expectativa, ni en positiu ni en negatiu. I he de dir que és com m’he quedat al llegir el llibre. No ha sigut una experiència negativa, ni molt menys, és un llibre agradable. Però tampoc ha sigut una lectura, diguéssim... gratificant. És força pla. Agrada el continent —té una narrativa notable, i és força descriptiu—, però el contingut avorreix. La successió d’esdeveniments no és precisament la d’un thriller o la d’una novel·la d’aventures. La força del llibre potser està en la forma de veure les coses de la protagonista, a qui li posen uns determinats impediments per obrir una llibreria a un poble on acaba d’instal·lar-se perquè ho ha fet a la casa on unes determinades persones hi volen instal·lar un altre negoci —la novel·la només va d’això en realitat—, i com encaixa cadascun dels entrebancs, alhora que ha de batallar amb el conservadurisme de l’època.
Sincerament, pensava que al tractar-se d’un llibre sobre una llibreria, parlaria més sobre autors o novel·les, però toca ben poca cosa al respecte —Lolita i la seva polèmica i poca cosa més—.
D’altra banda, és d’aquells llibres que no molesta llegir. No enganxa, no us enganyaré, però té aquella cadència que fa que et vagis endinsant poc a poc a la vida dels personatges, a la importància que tenen de vegades les coses petites, i més en una societat com la que relata, similar de vegades a la literatura japonesa, on de vegades les cerimònies del te esdevenen tota una amalgama de sensacions que a nosaltres se’ns escaparien si no ens ho descriuen com ho fa l’autora en el cas de les festes de l’alta societat del poble o els rumors de casa en casa.
És, en definitiva, un llibre per assaborir sense pressa, tot i que a mi m’ha sapigut a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada