En David Barbens, pare de la Clàudia, arriba al Club de Lectura amb una espectacular ressenya sobre el Peix de Gat de Jordi Tiñena. Des d'aquí celebrem la seva aportació i esperem que n'arribin moltes més.
Gràcies David i benvingut al Club!
No en sabia res, d'en Jordi Tiñena. A voltes hi ha escriptors gens mediàtics, però enormes. Com en tot avui, malauradament, per ser reconegut és més definitiu el màrqueting que l'obra.
Què en començar la lectura del llibre m'anunciessin la mort de l'autor, potser m'ha motivat a llegir-lo amb més atenció. Però el cert és que a poc de començar la novel·la ja em va captivar: delicada amb les paraules, m'endinsava fàcilment en la personalitat del Serrallo de la postguerra i en els drames dels seus personatges.
Peix de gat, però, no és una història. No és una història clàssica amb introducció, nus i desenllaç. És una xarxa de records i vivències que van conformant un quadre que no pretén ser completat, però que aconsegueix transmetre què va significar el Serrallo entre els anys 30 i els 80. I ho aconsegueix magistralment. Perquè no veig gens fàcil explicar-ho tal com ho fa en Jordi Tiñena, amb salts temporals constants i amb canvis de narradors. Però no tingueu por per això: és un llibre per assaborir amb atenció, però és plaent.
El punt de partida és un jove que vol recuperar la memòria del vell barri de pescadors per escriure un llibre, i escolta les vivències de diferents personatges, de vegades amb diferents visions sobre un mateix fet. Hi ha un cert misteri per anar copsant què hi ha darrere de cada experiència, què hi ha de veritat i com hi encaixa les històries personals de renúncia, amor, por, silencis i venjances. De com sobreviure o ser devorats a l'ombra dels fets històrics que van marcar aquella època i que encara avui arrosseguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada