Feia temps que tenia la Maria Barbal pendent de llegir i he aprofitat l'oportunitat que em presentava el Club. Però he de dir que m'he decebut una mica tot i que sospito que Pedra de Tartera no és de les millors novel·les de Maria Barbal perquè és innegable la qualitat lingüística i la cura en els detalls de la narració; crida l'atenció la quantitat de mots, propis de la zona del Pallars, relacionats amb la pagesia el que li dona molta credibilitat al personatge protagonista.
Malgrat això, m'ha semblat una història lineal amb un argument poc creatiu que a banda de l'episodi colpidor de la guerra civil no em va aportar gaire més interès. Potser el valor de la novel·la és precisament aquesta senzillesa en el relat, la realitat tal i com va ser: la dura vida de la pagesia fa 100 anys i l'encara més dura guerra civil. Tot i així, no m'ha convençut però tornaré a donar-li una oportunitat a la Maria Barbal.
Durant tota la lectura sí que m'han vingut al cap moltes vegades els llibres de la Blanca Busquets així que aprofito per recomanar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada