Neus Gomis, La noia del tren. Em va enganxar i hipnotitzar completament.

He de dir que al llegir les primeres pàgines se'm va fer una mica pesat, ja que no acabava d'entendre aquests salts en el temps i no m’acabava d’enganxar. Veia una noia que observava la vida dels altres des del tren quan anava a treballar. Però, poc a poc, anava veient que els personatges explicaven el seu dia i les coses que els estaven passant i em vaig començar a intrigar si tot era fictici, si la noia del tren ho imaginava, ho somiava o era real. Fins que em va enganxar i hipnotitzar completament i en tres dies l'he acabat perquè tens ganes de saber com acabarà tot plegat. Per res del món et pots arribar imaginar un final així tan descabellat. Després de llegir-lo crec segurament que veuré la pel·lícula, a veure com ho han desenvolupat. Jo el recomano força, ja que es una novel·la molt intrigant. Descriu molt bé l’escenari i com són els personatges, de manera que sembla que els puguis veure.