"Assassins del Camp" amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver

17:30h Sala Gegants "Debat Assassins del Camp"   amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver                                                        18:30h Presentació de la nova proposta del Club: Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta

Assassins del camp (7). L'opinió de Miquel Merino.

En primer lloc, he de dir que m'agraden les antologies, i m'encanta la novel·la negra —és el meu gènere preferit—, per tant potser no soc molt objectiu quan dic que he xalat com un nen amb una joguina nova llegint als Assassins del Camp.

Anar passejant per diferents indrets que coneixes, a més, li dona un punt de proximitat que mai havia experimentat, doncs he de reconèixer que mai havia llegit res ambientat a la província, almenys conscientment. Els còdols de la Laura Casas ho estaven, d'acord, però no em donava la proximitat geogràfica que m'han donat els Assassins, ni tampoc ella ho pretenia.

En primer lloc tenim en Tiñena, amb un relat esfereïdor que aborda la persecució dels albins a l'África, però... a les nostres terres! Amb un final també prou fosc, ens obre la gana de seguir amb el següent relat.

En segon lloc arriba la gran Olga Xirinacs, amb un relat ben seu, reflexiu i que es desfà en petits detalls, amb un punt sobrenatural, sobre la memòria històrica, amb crim inclòs.

A deshores  és el tercer relat del llibre, de la Tecla Martorell, i és un dels meus preferits. Et deixa amb molt mal cos, explicant-te un sentiment de venjança i impotència, aconseguint que el facis teu. Molt dur, i molt ben fet.

Maria Lluïsa Amorós ens porta Somieg, que és també una meravella, on ens parla d'una ment trastornada i que pateix. Dels millors que hi ha a l'antologia, pel meu gust.

"Em" estat nosaltres qui "em" fet aixó és la genial aportació d'en Jordi Folck. T'endinsa poc a poc en la ment criminal d'un mestre venjador, amb una història molt ben lligada, i ben fosca, amb tocs d'humor negre.

Ara m'avanço fins a Pecats de policia, de l'Àngel Brunet. El text, al ser en forma d'interrogatoris o entrevistes, és molt dinàmic, i t'atrapa de seguida. El cas és que aquest relat m'ha agradat per la novetat que aporta. M'explico: en la novel·la negra diuen que està tot inventat, i trobar un desenllaç nou i original és força complicat. Se n'escriu molta avui dia de novel·la negra, i la major part acaba pecant de finals previsibles. Però aquest, a mi, m'ha sorprès molt! Ben jugat.

I, per acabar, sento confessar que el que menys m'ha agradat és el relat d'en Ferran Gerhard, Encara ens queda el blues. Intenta guanyar-me amb tot un seguit de referències Tarragonines, inclús musicals —amb l'Andrea Motis l'únic que va aconseguir va ser que deixés el relat una estona per consultar al mòbil els seus propers concerts— o literàries. Però la veritat és que no m'ha guanyat, i crec que en realitat és per dos motius. El primer és que no va dirigit a mi. No és per la meva generació, o almenys aquesta és la meva impressió. I el segon motiu és perquè no és un relat negre. Te cert humor negre, no ho nego, però no ho considero literatura negra. Crec que és un relat fallit per aquesta antologia.

Per últim, vull fer una petició, doncs navegant per la xarxa buscant antologies similars, he trobat una que sembla força interessant. Es tracta de "Burdelatura", un recull de relats ficticis (de vegades totalment, de vegades parcialment) sobre els prostíbuls de Tarragona, tant a l'actualitat com a les dècades dels 60-70, on Tarragona era la segona ciutat de tot l'estat amb més prostitutes per habitant. No se si algú l'ha llegit o el té, si us ha agradat aquesta antologia i podríem provar aquesta... potser és massa sòrdida per alguns gustos, però els Assassins crec que ens han situat en cert context ¿Què us sembla?

Assassins del Camp: 12 lectures + 3 prestats

12 lectures dels Assassins del Camp!
Noèlia
Joan
Toni
Albert
David
Marcel
Meritxell C
Josep Mª
Meritxell S
Rosa Mª
Miquel
Esther

Més 3 exemplars prestats...

Montse A

Isabel

Crescen

Assassins del Camp (6). L'opinió de la Meritxell Cardona.

Assassins del Camp ha estat per a mi un llibre molt interessant, costa acomodar-se i canviar d'escenari i de personatges cada poques fulles llegides, però també serveix per poder-lo pair a poc a poc, llegint un o dos relats al dia (més ja no són recomanables per lo esgarrifoses que són algunes històries). Tots els relats són fàcils de llegir i es nota molt el canvi d'escriptor amb el seu estil propi que li dona a la seva història.

Els 5 relats que m'han cridat més l'atenció són:

(No els fem públics per mantenir el misteri)

En realitat tots els relats m'han agradat, els personatges principals de tots ells amb les seves paranoies, les seves pors i pensaments interns estan molt ben descrits. Tots són personatges peculiars que els escriptors han fet seus des de el primer full i fan que també siguin de qui llegeix el relat, però amb la peculiaritat de que tenen molt poc lloc on expressar tot el que necessiten perquè siguin tan intensos. Els 5 relats que he posat són els que, per alguna cosa, se m'han quedat més al cap.

Assassins, la juguesca!

Has llegit Assassins del Camp, el llibre proposat pel Club de Lectura Dominiques Tarragona per aquest proper trimestre?

Vols participar en la nostra juguesca?

Si has contestat afirmativament a les dues primeres preguntes, seràs capaç de decidir-te pels 5 relats que més t'han agradat, sorprès o impactat?

Ja han votat 6 lectors i els resultats són d'allò més sorprenents! 

Assassins del Camp (5). L'opinió d'en David Barbens.

No sóc amic dels llibres d'històries curtes. M'agrada retrobar un personatge durant uns dies, tenir temps per anar construint una ambientació sòlida, sentir-me a gust amb l'estil del narrador... Em cansa haver d'enquadrar constantment diferents elements en una nova situació.

És clar que, com encertadament algú ja ha comentat, el gran avantatge és que les històries que no t'agraden, saps que duraran poc: moren ràpid i violentament. I certament n'hi han hagut que no m'han agradat. Alguna fins i tot no l'he entès i no he tingut ganes d'entretenir-me a analitzar-la. Però d'altres les he trobat entretingudes i alguna força original.

Com era d'esperar, en ser un recull d'autors tant diferents, saltes d'una història dramàtica i realista, a un altre amb tocs sobrenaturals. D'alguna feridora per la pèrdua d'un ser estimat, a un altre de bon humor negre. Però si alguna cosa destacaria del conjunt de relats, és la creació de personatges... com ho diria? ... estranys? marginals? descol·locats? irats? (una mica com tots nosaltres, però sense dissimular). La fauna és força variada: mestres justiciers, infants vulnerables, dones paranoiques, saxofonistes amb molts anys a l'esquena, ànimes en pena, sospitosos piròmans, ... 

No en comentaré cap en concret, per no desvetllar res, però algun l'he trobat força interessant i fins i tot entranyable en la seva follia.

Assassins del Camp (4). Opina l'Albert Vilaró

Fa un parell d'anys vaig poder llegir el llibre Assasins de Ponent i a l'any 2017, Assassins de Girona. Aquest any va veure la llum el llibre Assassins del Camp, tots tres de l'editorial Llibres del delicte.

Ara toca el camp de Tarragona amb 15 relats d'històries i autors diversos que volen enfocar la novel·la negra d'un punt diferent. He pogut llegir relats d'autors i autores que feia temps que no llegia res d'ells. Costa molt fer tria de quins han agradat més. 

Jo trio aquests 5 relats:

(no ho fem públic encara per no influir en l'opinió de cap altre lector)

Els Cinc Assassins: La juguesca!

Tots aquells i aquelles que heu gaudit de la lectura de l'increïble Assassins del Camp, us fem una juguesca d'aquelles que no podreu deixar de participar:

Quins són els 5 relats que més us han sorprès, agradat, interessat, gaudit ... d'aquest recull de relats de novel·la negra?

De moment els resultats són d'allò ben interessants, però no els farem públics per no interferir en les vostres sensacions.

Quan us arribi el llibre, jugueu amb nosaltres i voteu els vostres Cinc Assassins...

Assassins del Camp (3). Historias inverosímiles y desenlaces inesperados, per Toni Espín

Hola, soy Toni Espín, padre de Paula y Júlia y ahí va mi opinión sobre Assassins del Camp: un libro muy interesante y fácil de leer. A tratarse de relatos cortos las tramas son trepidantes, algunos de ellos son escalofriantes, otros son un tanto surrealistas con historias inverosímiles y desenlaces inesperados. 

Los que más me han gustado son: 

( i aquí aturem l'opinió del nostre benvolgut Toni. Ho fem perquè hem demanat a cada pare/mare que ens digui quins han estat els 5 relats que més els han agradat. Al final desvetllarem el misteri)

Assassins del Camp (2). Ho veig negre, negre en positiu, per Joan Abentín

Un cop has llegit Assassins del Camp s'obre un dilema important: 

Com es pot analitzar o resumir un recull de 15 relats escrits per 15 escriptors realment impressionants del Camp de Tarragona?

De fet, el primer que he pensat és que aquest llibre és com una targeta de visita que et convida a conèixer gent que no havia llegit mai. 

Com a opinió personal val a dir que aquesta és una lectura excepcional, eclèctica en temes, arguments, estils i personatges, però amb el denominador comú de la novel·la negra. 

Si el relat t'agrada se't queda curt i si no t'agrada s'acaba de seguida. Millor impossible!

Presagio un futur obert i carregat de bones expectatives pel Club de Lectura. 

Ho veig negre, però negre en positiu!

Assassins del Camp (1). He gaudit moltíssim, a cura de Noèlia Sergio

Vaig tenir un petit dilema a l'hora de comprar aquest llibre: per una part, és novel·la negra, un dels gèneres que més m'agrada i, per una altra, és un llibre de relats curts, un format amb el que no he tingut bones experiències... Finalment va guanyar la intriga, el misteri i el fet que fossin autors i autores de casa nostra. I no me'n penedeixo gens!

De tots els relats vull destacar l'originalitat dels arguments, un element que és molt d'agrair quan ets seguidora d'aquest tipus de novel·les i ja portes llegides unes quantes dotzenes. D'alguns d'ells m'hagués agradat llegir una història més llarga, amb més detalls dels protagonistes. 

Però hi ha un element que no he trobat en totes les històries i és la capacitat de tenir-te enganxada a la història i arribar a sorprendre't amb un gir inesperat. Totes les històries estan escrites magníficament i cada autor, amb el seu propi estil, ha sabut crear un clima de tensió, misteri i fins i tot angoixa en alguns casos. No obstant, jo valoro molt el saber deixar al lector bocabadat i fer-te llegir la història fins al final com si no existís res més important a fer i això, no sempre ho he trobat en els relats. De totes maneres, he gaudit moltíssim i m'ha servit per apropar-me als escriptors del nostre territori, alguns desconeguts per mi. 

Benvinguts/des a ASSASSINS DEL CAMP

Després de l'etapa Cinquanta còdols al mar de la Laura Casas que vam cloure de forma tan entranyable el passat dimarts 14 de novembre obrim ara l'era Assassins del Camp, de diversos autors de les nostres contrades i coordinat per la reconeguda escriptora local Margarida Aritzeta. 

Esteu davant d'una novel·la negra emmarcada en el Camp de Tarragona que farà que us toqui viure moments intensos de bones i inquietants lectures.

Alguns dels millors escriptors de les comarques del Camp de Tarragona es reuneixen en aquest recull i participen amb un relat de gènere negre per a l'ocasió, demostrant que arreu del país es mata literàriament amb molta qualitat.
Us proposem, doncs, que sigueu valents i valentes i us deixeu endur per Assassins del Camp. 
Benvinguts a l'era dels ASSASSINS...del Camp!