Reconec que em costa sortir de la meva zona de confort literària i a vegades em "forço" a llegir estils o autors que no son els meus habituals per veure si faig algun gran descobriment. De fet, aquest és un dels motius pel qual em vaig apuntar al Club i així he descobert a la Laura Casas.
Crec que la Laura és una escriptora molt valenta que ha estat capaç de fer una cosa que per mi és dificilíssim: posar paraules als sentiments, a les sensacions i ho fa de tal manera que dius: "T'entenc. Jo també m'he sentit així". I dic que és valenta perquè penso que no és habitual que les persones obrim el nostre interior com ha fet ella, tan generosament. M'ha fet sentir cert pudor estar llegint sobre la intimitat d'una persona que no conec. Coses meves...
Per una altra banda, és un llibre que he hagut de llegir de mica en mica, intercalat amb altres lectures. Suposo que el format de petits relats i la manca d'un fil argumental em dificulta entrar en aquell estat d'abstracció que tan m'agrada i fa que em llegeixi un llibre en un tres i no res.
Tot plegat, una molt bona experiència i amb moltes ganes de sentir la Laura al novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada