Quan el Joan em va proposar llegir el llibre Pedra de Tartera me'l vaig mirar i li vaig dir que no en sabia res d'aquell llibre, que ja n'estava llegint un altre i que no era la meva intenció començar-ne un de nou.
Amb la seva diplomàcia, que sempre el caracteritza, em va dir que era un llibre que agradava força, que me'l deixava i que me'l llegís quan volgués.
Aquell migdia, mentre dinava a l'escola, vaig començar-lo i la sorpresa va ser meva quan em vaig trobar que el llibre es llegia sol, que no calia esforçar-se, les pàgines anaven passant sense adonar-te.
En tres dies el vaig tenir llegit. Em va agradar moltíssim i us el recomano. Et poses en la pell de la Contxa, en tot el que devien partir les dones durant la guerra del 36, com era la seva vida, de la lluita per tirar endavant els fills sense cap ajuda.
I com diuen el jovent no us faig "spoiler" i animeu-vos a llegir Pedra de Tartera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada