He de dir sobre aquest Olvidé olvidarte que és el més fluixet dels que he llegit sobre la Megan Maxwell. És curtet, fàcil i ràpid de llegir. L’he trobat una mica repetitiu, del seu estil, ‘es a dir, noies encantadores, guapíssimes i solteres troben l’amor de maneres romàntiques i els nois són el “novamás”. Poc real per ser creïble i la vida no és mai tan maco i preciós. No obstant és distret i enganxa. El rera fons és el que potser m’ha agradat més ja que la història de l’amistat entre les 5 noies protagonistes és molt autèntica i encara que visquin separades i molt lluny són una gran família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada