Bon dia companys del Club! He aprofitat les vacances de Setmana Santa per llegir-me Te esperaré toda mi vida, de la Megan Maxwell. Feia anys que no llegia una novel·la romàntica, i d'entrada tampoc és que em motivés gaire la proposta, però com bé diu un company nostre, "de tant en tant s'ha de llegir de tot".
M'he avorrit moltíssim... Potser és l'únic cas en què m'agradaria més la pel·lícula que no pas el llibre. Com a guió cinematogràfic, seria fantàstic, de l'estil "dolç" que a mi m'agrada veure al cinema. Que per patir ja en tenim prou amb el dia a dia! Però com a llibre... l'he trobat massa ensucrat i massa previsible. Se m'ha fet llarg, i he estat a punt de deixar-lo en més d'una ocasió. Encara bo que la protagonista és una noia forta, valenta, sense por d'expressar la seva opinió i oposar-se al duc del castell.
Potser vaig començar amb mal peu... perquè a la contraportada diu que et posis "còmoda", així en femení, com si aquest llibre només el poguessin llegir dones. I això ja em va tocar la moral. En fi, no m'ha agradat, l'he trobat massa pla i sense cap moment que enganxi, però reconec que no és una mala lectura.
Fins la propera!
Núria t'he de dir que comparteixo bastant el teu punt de vista tot i que jo no vaig passar del primer capítol. Personatges plans i estereotipats, no hi ha cap mena d'interès per recrear ambients, diàlegs pobres...i damunt se suposa que això és el que agrada a les dones. Uffff
ResponEliminaNúria t'he de dir que comparteixo bastant el teu punt de vista tot i que jo no vaig passar del primer capítol. Personatges plans i estereotipats, no hi ha cap mena d'interès per recrear ambients, diàlegs pobres...i damunt se suposa que això és el que agrada a les dones. Uffff
ResponElimina