35. La llibreria, una història molt plana. A cura de Meritxell Cardona

Meritxell Cardona, mare de la Noa Rosa, ens ha enviat una interessant i ben sincera anàlisi de La Llibreria de Penelope Fitzgerald. Ja són 12 les ressenyes publicades d'aquest llibre i n'estem molt satisfets. 

Moltes gràcies Meritxell per la teva aportació!

Per a mi aquest llibre ha estat molt difícil de llegir, però no pel vocabulari ni per l'expressió escrita del llibre, sinó perquè no convida a agafar-lo quan el deixes damunt la tauleta de nit. És una història molt plana, que no evoca cap mena d'interès al lector, els esdeveniments succeeixen amb una fluïdesa molt lenta i amb prou feines.

El que m'ha cridat l'atenció és que és un llibre anglès, tot i que està traduït al català, tot són converses típicament angleses, fins i tot de vegades t'imagines als protagonistes parlant amb una tassa de te a les mans. 

Crec que al personatge principal, la Florence, li falta una mica de passió, la seva il·lusió és obrir una llibreria i que tot el poble s'amari de cultura, però no veig preocupació o por pels problemes que s'ha d'afrontar, ni tan sols he vist èmfasi amb el que fa. Crec que el personatge de la nena que l'ajuda té més vida que ella mateixa.

Pel que fa a la història, està força bé, encara que li falta originalitat. Es podria haver tret més suc d'un edifici vell d'un poble perdut on habita un misteriós rapper i en el que obren una llibreria. A mi, que m'agrada molt la fantasia, crec que la història l'hagués fet més pel que podria passar dins de la llibreria que no pas a fora d'ella.

Malgrat tot el que he dit, és un llibre curiós de llegir, té molts matisos del comportament de les gents davant d'una novetat en un poble on estan acostumats a que no passi res.