Just sortir de la darrera trobada del Club de Lectura i després de veure el vídeo promocional del llibre, em van venir ganes de llegir-lo.
Tal com esperava alguns dels relats són reflexions sobre diversos temes, altres vivències que recorden experiències pròpies i d’altres que sorgeixen d’allò més imprevisible.
M’agrada la combinació de sensacions que es poden apreciar en un mateix relat, on d’un tema més aviat trist en pot arribar a treure una rialla. Un cop llegit cada relat ja esperes a veure per quina fotografia anirà acompanyat.
Si m'he de quedar amb un dels relats ho faig amb “El desig que empaita” i amb la darrera frase d’aquest relat: Estem allunyats de la felicitat per la mateixa esperança que la persegueix.
Salutacions
Montse de Aizpuru
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada