El llibre de capçalera de la gent del Serrallo i dels tarragonins que estimem la nostra ciutat es diu Peix de Gat i és de Jordi Tiñena. Reconec que d'entrada el format estètic no m'agradava gens, però el fet de venir recomanat per l'Albert Vilaró
em va fer superar tan lamentable prejudici.
De cop i volta em trobo vivint a la Tarragona
de la post-guerra i tinc l'estranya sensació de reviure una vida no
viscuda per mi, com si jo mateix hagués tingut el mal destí de viure en
aquella època. La realitat és dura i cruel i els vençuts ho portem clar. No tots som tan valents, no tots sabem com dir les coses quan
toquen, no tots hem nascut per a liderar res.
Bé, el cas és que aquest llibre et transporta als nostres orígens com a
societat, potser els nostres antecedents més propers, la gent de la
postguerra: als nostres pares i avis. Potser, els meus no, no eren
tarragonins, però ho podrien haver estat i també van viure aquell
moment. La ciutat i la seva gent, els carrers i la seva convivència, el
mar i els homes i dones del Serrallo i l'aclaparador moment
socio-polític que els va tocar viure. I mentrestant una entranyable
història d'amor sincer i una cruel història de desamor i brutalitat...
Humanitat en estat pur amb l'aroma del mar tarragoní, amb una prosa
exquisida i un verb excel·lentment trobat. En Jordi Tiñena ha escrit una meravella de llibre, un d'aquells que et fan agrair cada minut que et passes fullejant-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada