Debat del tercer trimestre

Debat Margarida Aritzeta i Moisés Peñalver

Avui el Club de Lectura de @dominiquesTGN ha viscut una tarda entranyable de cultura, literatura, tradició i història amb Moisès Peñalver i la Margarida Aritzeta #CasaBoada #Tarragona📚

Arriba la Mina Fuster al Club! 

Una experiència inoblidable per a tothom. 

Gràcies @eduardboada❤️@LlibresDelicte per cedir-nos Casa Boada per fer la segona part de la vetllada literària de Dominiques Tarragona.

Realitat i ficció de les investigacions criminals

13 de maig de 2019: el debat dels Assassins del Camp

El proper dilluns 13 de  maig a les 17:30h es celebrarà a la Sala Gegants de la nostra escola la tercera trobada d'enguany del Club de Lectura Dominiques Tarragona. 

L'acte consistirà en el debat sobre el llibre Assassins del Camp i anirà a càrrec dels autors Margarida Aritzeta i Moisés Peñalver.

A continuació tindrà lloc la presentació de la nova proposta del Club en un lloc molt especial, l'aforament del qual és molt limitat. 
Preguem a totes les persones que ens heu confirmat la vostra assistència que passeu a buscar les vostres invitacions.

Els llibres de Sant Jordi

S'apropa Sant Jordi i iniciem proposta nova:
Quin llibre rebràs, has demanat, et fa il·lusió o t'auto-regalaràs per Sant Jordi?

Les opcions estan obertes i les possibilitats són infinites.

Participa i farem un bon ventall de propostes!

1) Joan Abentín: "L'Amant xinès" de Margarida Aritzeta. 

Em fa gràcia llegir el primer episodi de la Mina Fuster abans del debat de l'escola amb l'autora. Vaig començar amb el tercer i ara vull fer una lectura retroactiva dels dos primers episodis.
2) Meritxell Sanchis: El llibre que sé segur que em compraré és l'últim de l'Albert Espinosa "El millor d'anar és tornar". M'he llegit tots els seus llibres i aquest no pot ser menys. De la resta, doncs encara no ho sé. No m'he decidit. Són molts els llibres que m'agraden així que em deixaré portar per les paradetes de llibres de la Rambla i aquells llibres (em poso un màxim de tres perquè en podria comprar molts) que em diguin alguna cosa quan me'ls miri, seran els que compraré.
3) David Barbens: Per Sant Jordi possiblement em faré regalar 'Persecució', de Toni Sala. De totes maneres, veient paradetes puc decidir per qualsevol altre que m'entri pels ulls.
4) Miquel Merino: Jo en lloc de dir quin llibre m'espero, diré quin regalaré: Voz, de Cristina Dalcher. Es tracta d'una distopia feminista en la linea de "El cuento de la criada", on el govern ha prohibit a les dones parlar mes de 100 paraules al dia. Ni una més, en cas contrari, seran castigades. Tampoc els està permès llegir ni treballar. Una proposta interessant que espero que li agradi 😉

5) Jordi Benaiges: L'AMIC ESCOCÈS de MARIA BARBAL perquè tanca el cicle de PEDRA DE TARTERA

6) Noèlia Sergio: Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols. Fa temps que sento que val molt la pena, va ser premi Òmnium al millor llibre del 2018 i a més és d'Edicions del Periscopi, que trobo que té uns llibres tan originals com la seva imatge.

El extraño verano de Tom Harvey de Mikel Santiago. Aquest serà el tercer llibre que llegeixo seu i he de dir que té una lectura addictiva. Trobo que no té tota la difusió que es mereix.
7) Marcel Pallejà: 3 que m'han regalat:
- Tres dies a la presó, de Gemma Nierga i Jordi Cuixart.
- L'espasa i la llavor, de Jordi Nogués.
- Els meus cafès amb gent interessant, de Jordi Basté.
Auto-regalat:
- L'amant xinès, de la Margarida Arizeta.
8) Mª Teresa Iglesias: El llibre que m'ha arribat per Sant Jordi, és El fibló de la Sílvia Soler. Tinc molt bones expectatives...

"Irène" de Pierre Lemaitre. Opinió de David Barbens.

Comentar aquest llibre, la seva trama, sense spoilers és francament impossible: seria un crim desvetllar res (mai millor dit). Diré que és una novel·la molt dinàmica, te algun gir sorprenent i, sobretot sobretot, gens de sucre. Això m'ha alleujat. Segur que Pierre Lemaitre és un enemic aferrissat de Disney. Per mi és d'agrair.

Per dir alguna cosa més, hi ha molts personatges secundaris que en certs moments poden semblar poc definits, que apareixen a la historia amb a penes el nom i els enquadra poc. Però segurament hauria tret agilitat a una narració que pretén ser trepidant. I ho aconsegueix. En especial en acostar-se el final.

Una bona lectura!

Actualitat Pierre Lemaitre

Les novel·les de Pierre Lemaitre han aconseguit captar l’interès del lector de novel·la negra, gràcies en part a la creació del personatge de Camille Verhoeven. 

Aquesta és la tetralogia que no et deixarà dormir:

1) "Irène" (Tenim 1 exemplar i 9 interaccions)

Llegit per Noèlia, Joan, Miquel, Neus, Irene, David, Cristina i Meritxell (8)

En mans de Montse G. (1)
Mariely a l'espera.

2) "Alex" (Tenim 2 exemplars i 3 interaccions)

Llegit per Noèlia, Joan i Meritxell (3)

Ningú a l'espera

3) "Rosy & John" (Tenim 1 exemplar i 3 interaccions)

Llegit per Joan, Noèlia i Meritxell (3)

Ningú a l'espera

4) "Camille"
Llegit per ningú (0)
Ningú a l'espera

QUIN VOLS TU?

Demana el teu exemplar al Club!

Alex, de Pierre Lemaitre. Opinió de Meritxell Sanchis

Hola, què dir-vos d'aquest llibre!!!

M'ha encantat, he gaudit moltíssim llegint, m'ha enganxat més que Irene. L'he llegit en un temps rècord per mi.

Us el recomano molt. Llegiu-lo.

Té una trama al mig que pot ser us farà dubtar de continuar endavant. No patiu, seguiu, el final val molt la pena, no us decepcionarà. Són d'aquells finals per compartir i que poden crear un bonic debat. El Joan i jo hem tingut tertúlia literària per whatshap (avantatges de les noves tecnologies).

Vinga va, animeu-vos i així en parlem

Meritxell

Alex de Pierre Lemaitre, a cura de Joan Abentín Domènech

Alex de Pierre Lemaitre m'ha agradat molt perquè, entre d'altres coses, ha aconseguit que tingués més ganes de llegir que de mirar el mòbil (gràcies!). Per tant, és una història poderosa que t'atrapa sense cap tipus de dubte. Especialment dinàmica i àgil, els fets s'esdevenen de forma trepidant (vaja, que és una d'aquelles novel·les que et fan passar les pàgines sigui l'hora que sigui). M'encanten aquestes novel·les i sovint les trobo a faltar. 

Alex és una noia estranya que no saps mai per on et sortirà. En Camille Verhoeven és un home que arriba després de la desgràcia viscuda a Irene. Les morts són els danys col·laterals d'una història misteriosa, enigmàtica i sorprenent. L'evolució de la trama és l'evolució dels sentiments interns d'en Camille... tot plegat és una amalgama de vivències que fan vibrar els sentits del lector. Contínuament et vas sorprenent pels famosos girs argumentals que en Lemaitre practica, sense previ avís i que fan tan interessant la novel·la. Opinar massa pot espatllar els misteris i prefereixo no dir res més. Només puc dir que ell investiga i ella és víctima, o assassina, o botxí, o innocent, o culpable... 

Fins a la darrera línia de la novel·la no saps quina conclusió has de treure...

A part ha estat un plaer compartir aquesta lectura quasi de forma simultània amb la meva companya i amiga Meritxell.

"Assassins del Camp" amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver

17:30h Sala Gegants "Debat Assassins del Camp"   amb Margarida Aritzeta i Moisès Peñalver                                                        18:30h Presentació de la nova proposta del Club: Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta

Jordi Benaiges ens explica...

La veritat és que sóc molt eclèctic i caòtic i no tinc un criteri definit quan he d'escollir un llibre. És més aviat intuïtiu i sempre a partir d'unes premisses genèriques:

• Autor
• Temàtica
• Comentaris escoltats en programes de ràdio / tele.
• Ressenyes en diaris i/o revistes.
• Fullejant en les llibreries.

He de dir però que les recomanacions que he fet al club ho han estat  en base a un criteri que recomano als pares d'alumnes d'ESO i batxillerat, atès que per una part es poden endur sorpreses molt agradables i, per altra, ofereix una referència de primera mà en relació al seu professorat de literatura (Independentment de la llengua). El criteri no és altre que llegir també les obres que al meu fill li han fet treballar, en especial a partir de 3er d'ESO.

Pel que fa a si tinc llistes de llibres pendents, la veritat és que no degut a la manera de fer abans esmentada,  vaig al que surti sense cap res pre-establert això sí,de vegades igual en llegeixo tres alhora sense que guardin relació entre ells  com un de sol.

Aprofito  per esmentar i recomanar-vos el darrer que he acabat i del qual pel curs vinent us faré la ressenya. Ja veieu que confio plenament que el club tindrà continuïtat :

MOSSÈN TRONXO de Josep Mª Ballarín.

Salutacions a tothom.

Noèlia contesta la pregunta...

En quant als llibres, sempre tinc la sensació que se m'escapen grans històries que hauria de llegir per això sempre estic a la "caça" d'elles: a la biblioteca, a llibreries, blogs, recomanacions, clubs de lectura 😉...

Gènere: dins de la novel·la, pràcticament tot. 
Llavors faig llistes interminables que, evidentment, no exhaureixo mai o bé els acabo comprant i fent una muntanya de llibres a la tauleta que tampoc desapareix mai ( que bé! ).

Quan he d'escollir un llibre d'entre tot aquest garbuix de llibres em deixo portar pel moment emocional o l'instint, el que em ve més de gust. No és una tria racional; a vegades és per la portada, a vegades és per continuar amb el mateix autor/a que m'ha agradat....

Quin criteri seguiu per escollir el proper llibre que caigui a les vostres mans? Teniu llistes interminables de llibres pendents?

M'agraden els llibres que parlen de la vida, coses personals, l'actitud com s'enfronten als problemes o coses bones, m'agrada veure la visió dels altres, les diferents opcions ja que tots som molt diferents i actuem de manera molt diferent a tot. Crec que d'això puc treure coses bones!

(Irene Pardo)

Jo, tot i que tinc una bona llista de llibres pendents, mai puc evitar de col·locar-ne un (o dos, o tres...) entre llibre i llibre de la llista i així, clar, es fa impossible de completar mai 😅

El que sí que tinc com a criteri, és que quan porto el 10% llegit em pregunto a mi mateix si el llibre m'està agradant, i si no és així, el deixo (la vida es molt curta, i tenim molts llibres meravellosos per llegir com per perdre temps de lectura en llibres que no ens acaben de fer el pes 😊). El meu proper llibre, per cert, és del Club de Lectura 😉. (Miquel Merino)

Doncs no tinc cap ordre ni criteri ordenat per escollir llibre.

De vegades, si algun autor m'agrada, provo amb d'altres títols del mateix ... però no seguits. D'altres consulto a internet, en webs de gent que em sembli interessant els comentaris que fa de llibres. O senzillament em planto a la llibreria i vaig resseguint els llibres que veig exposats.També he de dir que no sempre llegeixo novel·la. Hi  ha temporades que em canso de llegir ficció i opto per buscar d'altres temàtiques. Llavors el meu camp de cerca es redueix: ara, per exemple, porto alguns d'Història (amb un parèntesi per llegir "Irène" per seguir una mica les recomanacions del club de lectura) i de moment em sembla que em mantindré en aquest registre.

(David Barbens)

Jo busco per internet els llibres més venuts i llegeixo la sinopsi. També em fixo molt en la portada. Si em crida l'atenció o no.

Libres pendents: acabar la tetralogia de Pierre Lamaitre i de moment res més. Estic oberta a qualsevol proposta.

(Meritxell Sanchis)

"I va aparèixer el Pierre Lemaitre", a cura de Noèlia Sergio

No se si us passa a les persones que us agrada el gènere policíac que quan porteu tres o quatre llibres del mateix autor ( i sovint amb el mateix personatge protagonista) teniu la sensació que escriu seguint una plantilla. Mateixes estructures, arguments poc originals i acabes el llibre una mica decebuda. 

Malgrat tot, jo insisteixo. 

I va aparèixer el Pierre Lemaitre. 

He llegit els tres primers i he de dir que el nivell de decepció és 0%. També fa servir el mateix inspector protagonista com a fil conductor de la sèrie però cadascuna de les històries té la seva dosi de sorpresa, diferent a les altres. A més la trama està perfectament lligada, no tens la sensació que hi ha girs incoherents i finals poc creïbles.

A nivell individual, diria que la menys espectacular potser és Rosy & John però no pot negar-se la traça de l'escriptor per crear tota una història trepidant que a més té la curiositat que és l'adaptació d'una novel·la digital que va publicar per capítols anys abans.

Espero acabar la tetralogia amb Camille amb el mateixos nivells de decepció que la resta. I a més m'ha despertat la curiositat per llegir algun altre llibre seu fora d'aquest gènere.

"Irene", una opinió de Meritxell Sanchis

Ha sigut un llibre que des del primer moment m'ha enganxat. 
L'he llegit en poc temps, tenint en compte que només llegeixo abans d'anar a dormir.
Durant el dia anava recordant seqüències del llibre i no trobava el moment que arribés la nit per continuar la lectura.
He de dir que és un llibre "duret", però a mi m'agraden molt els llibres de misteri i aquest compleix totes les meves expectatives.
Us animo a llegir-lo i que en puguem parlar ben aviat.
M'agradaria comentar-vos un aspecte, però faria "spoiler" als que encara no se l'han llegit i no és just. Així que ànims i a llegir molt.
Jo ja he començat el segon, Àlex, i de moment un 10 com el primer.

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

El dia de la poesia

La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees mitjançant la paraula, la creativitat i la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa quan qüestiona de manera sempre renovada la forma com usem les paraules i les coses, les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. A partir de les seves associacions i metàfores i a la seva gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix una altra faceta possible de diàleg entre les cultures.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovat per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999.

D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és recolzar la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves respectives comunitats.

(web de la UNESCO)

El Club de Lectura de Dominiques Tarragona s'adhereix a aquesta efemèride amb una senzilla proposta: quin és el teu poema?

Compartim amb la resta de companyes del Club els nostres poemes, poesies que recordem de quan érem petits, del nostre lloc d'origen, aquell poema que et va ensenyar l'àvia... 
Anima't i envia el teu poema al nostre correu!

LA NIT, de Laia Massó Virgili

La  nit és un somni.

La nit  és el moment on tot sembla agafar una tonalitat màgica,

una resplendor profunda i meravellosa.

A la nit pots somiar

pots fer realitat coses impossibles, poden ocorre miracles impensables, 

només dominats per la teva imaginació.

La nit és fantasia.

Una fantasia on tot és possible, on tu governes totes les coses

i els teus sentiments poden desbordar-se.

La nit és un viatge.

Es un viatge  per dins el teu cor, que hi pots anar si vols 

i pots permetre passar qui tu vulguis.

La nit és del somiador.

Als somiadors els pertany la nit. Seu és el moment

on  tot es deix portar per la màgia.

La nit és màgica.

Es màgia i ficció ; imaginació i poder. Pots somiar, sentir,

dominar i pensar amb el cor.

La nit és poder.

Poder de poder canviar el centre del món, ho pots ser tu, o serà ell.

Tu domines, tu pots escollir.

La nit és un llac.

Un llac on desemboquen rius de llàgrimes,

On s’ofeguen totes les penes.

La nit és un somni.

Ell és la nit, la meva nit , és el meu cor, el centre del meu món, la meva inspiració;

Ell ho és tot. Ell és un somni. Només el meu somni.

1. ARA MATEIX, de Miquel Martí i Pol. (Albert Vilaró)

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

2. LA TEVA FORÇA, de Joan Brossa. (Noèlia Sergio)

Espiga estranya, pobra arma en el joc,
Ja ha passat la tarda.
Baixa el sol.
Si plovia aquesta nit...
No tardis. Et voldria dir tantes coses!

Cada dia m'agrades més. Això és l'únic que importa.
No tardis. Tinc necessitat de veure't a tothora.
Ha no en puc prescindir. Ets el meu petit àngel.
T'he trobat i estic molt satisfet.
Tot em sembla molt bonic, molt bonic.
Mai més no et podré oblidar.
T'estimo tal com ets,
      no pel que puguis dir
             ni pensar ni per res.
Ho faig. D'altra manera no em lligaria.
En canvi, no comprenc què has pogut trobar en mi.
Per a mi sí que és fàcil.
          No exagero.
           No et busco més que a tu.
Mira, anem plegats pel carrer.
Avancen els peus.
Posem ordre al pensament.
Tot ho engrandim.
Sí, el nostre amor té raó d'ésser.

Em complau deixar-me endur pel goig que experimento.
On aniries, petit àngel?
         Què faries?
         Oi que ja no et sents inútil?
Avui hem passat hores plegats. Fosforeja la cigarreta.
Els altres caminen de pressa.
D'uns quants dies ençà ens veiem diàriament.
El cor em balla. On tens les mans?

No hi ha cap més notícia avui?

3. "¿Así que quieres ser escritor? " - Charles Bukowski (Miquel Merino)

Si no te sale ardiendo de dentro,
a pesar de todo,
no lo hagas.
A no ser que salga espontáneamente de tu corazón
y de tu mente y de tu boca
y de tus tripas,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte durante horas
con la mirada fija en la pantalla del ordenador
ó clavado en tu máquina de escribir
buscando las palabras,
no lo hagas.
Si lo haces por dinero o fama,
no lo hagas.
Si lo haces porque quieres mujeres en tu cama,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte
y reescribirlo una y otra vez,
no lo hagas.
Si te cansa sólo pensar en hacerlo,
no lo hagas.
Si estás intentando escribir
como cualquier otro, olvídalo.
Si tienes que esperar a que salga rugiendo de ti,
espera pacientemente.
Si nunca sale rugiendo de ti, haz otra cosa.
Si primero tienes que leerlo a tu esposa
ó a tu novia ó a tu novio
ó a tus padres ó a cualquiera,
no estás preparado.
No seas como tantos escritores,
no seas como tantos miles de

personas que se llaman a sí mismos escritores,
no seas soso y aburrido y pretencioso,
no te consumas en tu amor propio.
Las bibliotecas del mundo
bostezan hasta dormirse
con esa gente.
No seas uno de ellos.
No lo hagas.
A no ser que salga de tu alma
como un cohete,
a no ser que quedarte quieto
pudiera llevarte a la locura,
al suicidio o al asesinato,
no lo hagas.
A no ser que el sol dentro de ti
esté quemando tus tripas, no lo hagas.
Cuando sea verdaderamente el momento,
y si has sido elegido,
sucederá por sí solo y
seguirá sucediendo hasta que mueras
ó hasta que muera en ti.
No hay otro camino.
Y nunca lo hubo.

4. CORRANDES D'EXILI, de Joan Olivé (Pere Quart). (Montse Jové)

5. Solstici, de Miquel Martí i Pol. (Montse de Aizpuru Adam)

6. La Vaca Cega, de Joan Maragall. (Meritxell Sanchis)

7. Podries, de Joana Raspall. (Joan Abentín)

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre...

Un altre país

fóra casa teva,

i diries "sí"

en una altra llengua.

T'hauries criat

d'una altra manera.

Més bona, potser.

Potser més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega...

Tindries amics

i jocs d'altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva.

Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

secs de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva.

8. Píntame angelitos negros, d'Andrés Eloy Blanco Meaño. (Mariely Muñoz)

¡Ah mundo! La negra Juana,

¡la mano que le pasó!

Se le murió su negrito,

sí, señor.

—Ay, compadrito del alma,

¡Tan sano que estaba el negro!

Yo no le acataba el pliegue,

yo no le miraba el hueso;

como yo me enflaquecía,

lo medía con mi cuerpo,

se me iba poniendo flaco

como yo me iba poniendo.

se me murió mi negrito;

dios lo tendría dispuesto;

ya lo tendrá colocao

como angelito de Cielo.

—Desengáñese, comadre,

que no hay angelitos negros.

Pintor de santos de alcoba,

pintor sin tierra en el pecho,

que cuando pintas tus santos

no te acuerdas de tu pueblo,

que cuando pintas tus Vírgenes

pintas angelitos bellos,

pero nunca te acordaste

de pintar un ángel negro.

Pintor nacido en mi tierra,

con el pincel extranjero,

pintor que sigues el rumbo

de tantos pintores viejos,

aunque la Virgen sea blanca,

píntame angelitos negros.

¿No hay un pintor que pintara

angelitos de mi pueblo?

Yo quiero angelitos blancos

con angelitos morenos.

Ángel de buena familia

no basta para mi cielo.

Si queda un pintor de santos,

si queda un pintor de cielos,

que haga el cielo de mi tierra,

con los tonos de mi pueblo,

con su ángel de perla fina,

con su ángel de medio pelo,

con sus ángeles catires,

con sus ángeles morenos,

con sus angelitos blancos,

con sus angelitos indios,

con sus angelitos negro,

que vayan comiendo mango

por las barriadas del cielo.

9. "A LA VORA DEL MAR...", de Salvador Espriu. (Jordi Salabarnarda)

XXV

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d'aigua, l'esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l'ordre

d'una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m'atrauen a naufragi.

Captiu del càntic

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia 

una casa, un lent somni.

10. Ben poca cosa tens, de Miquel Martí i Pol. (David Barbens)

La taula i uns quants llibres, 

l'enyor d'ella, que és lluny 

i tampoc no l'oblides, 

i aquest silenci, dens 

de paraules no dites. 

Si ara escrius, a recer 

de tanta melangia, 

et perdràs pels camins 

d'una tristor benigna, 

la veu se't tornarà 

poruga i malaltissa 

i a cada mot creuràs 

que perds un tros de vida. 

Deixa-ho tot. Al carrer 

fa una tarda tranquil·la. 

Camina. Hi ha gent 

per fer-te companyia. 

No et refusis a cap 

dels horitzons que et criden. 

Quan tornis, tot serà 

més assenyat i digne. 

No hauràs oblidat res 

–no és més lliure qui oblida–, 

però duràs les mans 

plenes de llum fresquíssima.

11. Un solo instante y se pierde. Un poema de Meritxell Cardona

Un momento en que el tiempo

se detiene,  y un reflejo

me muestra esta triste suerte

que en tus ojos se extiende.

Que se ahoga entre las lágrimas

que abordan las últimas páginas

de esta historia de muerte.

Y aunque no me arrepiento

de cada palabra

que ahogué en mi almohada

y de cada aliento

que se ha perdido en el tiempo

al tratar de llamarte,

Contra mi orgullo enfrentarme

y perder este intento.

Veo ahora tu rostro

entre lágrimas y llantos.

Me pierdo en esos ojos claros

que me convierten en despojos

al saber que te pierdo,

que tus labios se escapan

y que no puedo hacer nada

para arreglar este enredo.

Y me rindo al destino

que ahora te reclama,

que cual consorte te acompaña

hacia el borde del abismo

Miro tu espalda

mientras te alejas

y con una triste mueca

mi último suspiro escapa.

Pues no hay vida en tu ausencia

ni alegría tras tu falta,

pues mi vida no es nada

si le falta tu esencia.

12. SOMRIU, de Maties Boada i Ràfols. (Empar Virgili)

Somriu al vent, que t’asseca la cara;
Somriu al mar, que t’esquitxa els vestits;
Somriu al sol, que amb ses flames t’abraça;
Somriu al fred, que t’adorm els sentits.
Somriu al cel, quan et nega somriures;
Somriu al foc, quan t’abrusa per dins;
Somriu al gris, quan de blau t’ompliries;
Somriu a Déu, quan t’esborra camins.

Somriu a tot, que el somrís crea vida;
galant reforç, és claror i embranzida,
sembrant de flors el sever pedruscall.
Somriu-me a mi, si en ma faç veus penombres,
que el teu somrís foragita les ombres
com l’alba neix al joliu cant del gall.

11 d'abril de 2019 (Club de Lectura Dominiques Tarragona)

NADIE PUEDE VIVIR UNA VIDA NORMAL SIN TENER PESADILLAS DE VEZ EN CUANDO. 

"Irene", no m'acaba d'agradar. Per Neus Gomis.

Ens agrada molt que opineu amb sinceritat i ens digueu què penseu de les nostres propostes. Per aquest motiu valorem molt positivament la participació de la Neus Gomis, encara que no li hagi agradat el llibre d'en Lemaitre. La discrepància augmenta la qualitat dels debats, encara que siguin virtuals!

Moltes gràcies Neus! 

El llibre Irene de Pierre Lemaitre me'l vaig començar a llegir amb motes ganes i interès. No obstant, encara no he pogut arribar a la meitat i se'm fa feixuc. No m'acaba d'agradar, no sé si el continuaré. M'he saltat pàgines i miro pel final a veure què, però no em crida, així que no se si l'acabaré.

IRÈNE, sense paraules. Per Joan Abentín

Impactant.
Sorprenent.
Inoblidable. 

Després de la lectura d'Irène de Pierre Lemaitre només et pots quedar sense paraules, agafar aire i agrair al destí (o a la persona que te l'hagi recomanat- Gràcies Noèlia) haver llegit aquesta espectacular història. La idea seria no explicar o comentar massa l'argument, ja que tot seria un spoiler de màxima potència. Per tant, poca cosa poc dir-se quan estàs enganxat a un llibre sense poder fer altra cosa que llegir i amb l'únic objectiu d'arribar fins al final. Ni de lluny pots viure aquesta sensació amb els altres llibres que et cauen a les mans. Tot comença escabrós i sanguinari, es va tranquil·litzant una mica el tema i de cop t'adones que la trama t'ha atrapat fins al moll de l'os. 

Qui és el Novel·lista/assassí que porta a la realitat els crims que la ficció ha relatat al llarg dels temps? 

No res, val la pena llegir el llibre.

Una novel·la ideal pel Club de Lectura de Dominiques de Tarragona, ja que aporta aquella dosi de lectura atractiva que pot arribar a tots els públics.